dissabte, 25 de setembre de 2010

Festes de la Mercè. 2


- Els espectacles d'il·luminacions del parc de la Ciutadella que vam veure eren tres. En primer lloc, l'espectacle mitològic davant de la font del parc a les onze en punt. Hi havia una imatge superposada a la font que, entre la restauració feta fa poc i les ombres de la projecció, descobrien una font molt més espectacular del que es veu normalment. L'espectacle de llum i so va començar puntual, defornant i perfilant les formes de la font per a acabar deixant pas a un recorregut al llarg de la mitologia (tal com l'entenem avui dia): des dels dinosaures fins als Simpson i la guerra de les galàxies, jugant amb les cinc estàtues de la font de debò. Quan es va acabar la projecció vam passejar entre les flors-fanal que il·luminaven un parc a fosques i vam veure l'espectacle de malabarismes lumínics, birles i danses circenses. El darrer espectacle, al llac, només es podia veure d'un punt concret i no impressionava gaire. En general, el parc ha ofert una bona mostra del que artistes internacionals del món de l'espectacle poden oferir mitjançant la combinació d'art i noves tecnologies. Les dos primeres peces, per a un públic popular.

- L'exposició de laberints al CCCB ofereix un recorregut cronològic a través de la iconografia i símbol del laberint. A la primera part, s'hi troben les representacions de laberints unicursals, els predominants fins al s. XV, amb representacions on hi predomina la manca de perspectiva (el de la catedral de Chartres, per exemple i a la segona els laberints multicursals, que permeten triar el recorregut (cal destacar els espais dedicats al laberint en Borges i dedicat a BORGES? i el Ojo que Llora, de Lika Mutal, artista que l'havia dedicat a les víctimes del terrorisme al Perú), alguns de verticals, d'altres d'horitzontals, representacions en paper, al terra, amb caixes, amb vegetació, fustes al terra, pedres... El visitant no només podia comprovar com arribar a la sortida tot resseguint amb el dit els diferents tipus de laberints que es mostraven a l'exposició, sinó que hi havia projeccions, maquetes, fotografies, entrevistes i fins i tot un laberint d'espills real.

- Les històries de la selecció de projeccions d'animacions que van participar a l'ANIMAC de Lleida no ens van convèncer. Potser els millors van ser la crítica a l'actitud passiva dels telespectadors davant del televisor i la manipulació que en fa el poder i el curt de la mare adoptiva de la Maneta... Salsito em va parèixer de molt mal gust.

-Després vam visitar el centre de la Via Sepulcral Romana de Barcelona.

- Avui hem triat molt bona hora (evitant matinar, com sempre) per a visitar el palauet Albéniz i els jardins. Us penjo la foto de l'entrada, de Dalí. Ja podrien obrir-lo més dies a l'any, val la pena.

2 comentaris:

  1. No tolero que critiquis al pobre salsito! Be que tu i tothom vem riure i alucinar!!! :D. Quines bones idees tinc a primera hora del dia dormits eh!!!

    Petons!

    ResponElimina
  2. Molt rebones, però si faig el blog dels laberints m'hi hauràs d'ajudar!

    ResponElimina