diumenge, 12 de setembre de 2010

26è CILFR a València. Dia 5

Foto: Espencat

Dijous va ser dia d'excursions, al congrés. Nosaltres ens havíem apuntat a la més curta, la dels papes Borja, perquè coneixíem molt poc el tema i enguany hi he anat topant sense aprofundir-hi gens. Els papes valencians, Alexandre VI i Calixt III. El 2010, a més, se celebra el 500 aniversari del naixement de sant Francesc Borja.

Tot i que la guia que portàvem no era gaire didàctica i no tenia gaire coneixements sobre el tema o, almenys, no els va transmetre (anàvem amb el grup italià, castellà, català només quan el reclamàvem molt) va valdre molt la pena (i ens va deixar baldats).

Vam començar la ruta al monestir de Santa Maria de Valldigna, que veieu a la fotografia, perquè allí en van ser abats Roderic i Alfons de Borja. S'hi han fet treballs de restauració, però el monestir no s'ha conservat gaire bé per dins.

Encabat vam anar a Gandia a visitar el palau ducal. Aquí, hi van estar els reis de la Corona d'Aragó i Ausiàs March el va visitar quan devia tenir uns 13 anys. Era un cortesà. Uns anys més tard, el futur papa Alexandre VI el compra per a son fill. Però actualment, com que el palau és propietat de la Companyia de Jesús, la visita es va centrar en sant Francesc de Borja, que portava una doble vida: noble i jesuïta, amb unes sales destinades a l'oració dins del palau. Es veu que la visió del cos putrefacte d'Isabel de Portugal a la tomba quan havia de confirmar que era el seu cos el que s'havia dut a enterrar a Granada el va marcar profundament. Quan va veure la que havia estat una dama bellíssima en procés avançat de descomposició (havien passat uns 15 dies, em sembla recordar que ens van dir) va decidir no servir ningú més que hagués de morir i, a la mort de la seua dona, va dedicar-se a servir Déu.

Encara vam tenir temps d'anar a Xàtiva, on vam dinar (arròs al forn i especialitats àrabes dolcíssimes), de visitar el castell on està enterrat Jaume d'Urgell, veure el carrer Blanc de Raimon (que el trenet turístic amb audioguia no va esmentar) i de visitar-ne el museu, amb Felip IV penjat de cap per avall. Quedaven pocs dies per a la Diada.

3 comentaris:

  1. Segurament vas quedar esgotada, però amb les orelles, els ulls i la resta de sentits, plens d'allò que t'agrada.
    gràcies per compartir.

    ResponElimina
  2. I tant! Però un dia després del retorn a començar la feina!! Encara necessito pair-ho (tot i que el blog hi ajuda molt i el procés de recordar i posar ordre a les idees, em penso que tu ho saps millor que jo, que tot just començo).

    ResponElimina
  3. Pena de la guia, pero la companyia i ruta ,inmillorables!

    Petons!

    ResponElimina