26è CILFR a València. Dia 2

Dilluns 6 de setembre es va inaugurar el congrés a La Nau. Entrar al claustre de l'antiga Universitat de València, des d'on es pot accedir a la biblioteca i al paranimf va ser un privilegi. Em va agradar reconèixer molts dels noms de la paret frontal del paranimfs, prohoms il·lustres lligats a València com Nunyes, Vives, sant Vicent Ferrer.

En primer lloc, vam escoltar el parlament del rector de la UV, del conseller d'Educació de la Generalitat valenciana i de Maria Iliescu, presidenta de la SLR (Societé de Linguistique Romane), que va recordar els tres congressos que han tingut lloc als PPCC (Barcelona, Palma i ara València), els acords presos al darrer congrés (Innsbruck 2007), alguns dels projectes més ambiciosos desenvolupats per equips d'investigadors de la SLR i d'assegurar que es trobava al centre més actiu en recerca sobre romanística, els PPCC i Occitània, que han passat davant d'altres focus que tradicionalment havien treballat molt en aquest àmbit.

Després, la Capella dels Ministers va interpretar Fantasiant música i poesia per a Ausiàs March, un recorregut líric a través de segles de poesia en català i castellà d'autors valencians.

Però tothom esperava els discursos d'A. Badia i Margarit i de Joan Veny, presentats per Germà Colom. Tanmateix, Badia i Margarit, que es va parlar d'una vida dedicada a la lingüística, va fer el discurs en francès. Tot i ser la llengua romànica més poderosa, la utilitzada tradicionalment com a lingua franca en aquests territoris, no tothom esperava que el lingüista català, en seu catalana, en un congrés on la competència passiva de les llengües romàniques es dóna per suposada, fes el discurs en una altra llengua. Precisament Joan Veny va usar aquesta darrera afirmació per a començar la seua lliçó sobre les circulacions lingüístiques a la Romània, en català. Amb el suport dels mapes lingüístics ens va explicar els contactes de llengües, va aclarir la procedència de determinats préstecs lingüístics (tant de topònims com de noms comuns) i va descriminalitzar mots que s'havien considerat barbarismes i, per tant, que no es consideraven genuïns en llengua catalana.

Després, vam acudir a l'exposició València, terra de comarques, que utilitzava els nous avenços teconògics, però que no va funcionar durant tres hores... Ens la vam perdre perquè, després de la inauguració, no anava.

A la tarda, vaig assistir a una comunicació sobre els diferents noms que reben les libèl·lules: relacionades amb la serp i, més endavant, el dimoni; identificades amb un bon pronòstic per a desfer-se de les supersticions; lligades als noms de sants, als cavalls i als missatges entre els dos mons. Encabat, vaig anar a un parell de comunicacions més, una de les quals a càrrec d'una bona amiga.

Vam acabar el dia amb una taula redona sobre les aplicacions de la romanística i els sistemes d'ensenyament d'intercomprensió de llengües romàniques; recepció a l'ajuntament i festa valenciana amb paella, danses tradicionals valencianes i moros i cristians.

La son no em permet extendre-m'hi més, a veure si demà puc continuar amb dimarts...

Foto: Felivet