26è CILFR a València. Dia 4

Foto: Nils van der Burg.

El títol és enganyós, perquè el tercer dia ens el vam passar a la Ciutat de les Arts i les Ciències, on feia temps que volíem anar. El complex arquitectònic de Calatrava amb el Palau de les Arts, l'Hemisfèric, el Museu de les Ciències, el pont i l'Oceanogràfic amb l'esfera de les aus fètides (el darrer va ser incorporat per l'arquitecte, però no el va dissenyar ell i, de fet, l'edifici és molt poc còmode per a l'usuari, que ha de sortir/pujar les escales cada vegada que vol visitar una altra àrea temàtica de l'oceanogràfic. Els diferents edificis que el formen no estan comunicats entre si i... no hi ha escales mecàniques!) ens va agradar molt per l'estètica. Es fàcil reconèixer-hi el mateix autor que havíem vist a l'estació de metro (amb el mosaic de Gaudí, només trossets blancs), a la zona esportiva de Lisboa, al pont del Mil·leni de Londres i al de Venècia.

El primer que vam visitar va ser el Museu de les Ciències, on Lashed em va explicar el perquè de cada experiment: per què em guanya a la Lluita d'ones mentals, en què guanya qui aconsegueix mantenir la ment en blanc però com més s'acosta la boleta moguda per les ones electromagnètiques que genera el cervell, més nerviós et posa; per què gelen les neveres... L'exposició que em va agradar més va ser la del Bosc dels Cromosomes, que explica la funció dels gens i dels òrgans del nostre cos. Em va sorprendre molt la notícia que els gens poden ser determinants perquè una persona depressiva decideixi suïcidar-se.

Malgrat tot, el gran Museu de les Ciències desaprofita molt l'espai. Està calculat per a acollir un gran nombre de persones i encara moltes més exposicions (nosaltres no les vam visitar totes), però tot i ser començaments de setembre no hi havia gaire gent (de la que hi va anar, molta duia la bossa del congrés).

Encabat de dinar vaig anar a veure Aràbia a l'Hemisfèric.

I ara vaig precisament a dinar. Continuarà.