Malden (fa fred)

(Des del mòbil, L. als braços, durant una petita part de la visita dels sogres).

Fresqueja. Diu que demà encara farà més fred. A vegades penso com hauria estat tot amb L. a Boston.

No hi vaig anar mai per quedar-m'hi, encara que un cop allà hi vaig pensar. Feia un any i dos hiverns que hi vivia i m'hi havia fet. He estat a punt d'escriure que hi vivia molt intensament, però més intensos que els dos anys aquí ja no jo puc concebre. El temps familiar ha anat molt ràpid; han canviat moltes coses. Han canviat les persones, aquelles que més estimem. I ha canviat la quotidianitat. L'altre dia mon pare em va portar a la Seguretat Social per demanar el permís de maternitat i l'alta de L. A la tornada vaig recordar-li que feia dos anys dinàvem junts els dijous. Ell em venia a buscar a la feina, un institut de Terrassa on feia de professora. Era a prop de la seua feina. Aparcava a la sortida del centre i dinàvem al Parc Vallès. Ni ell ni jo ja no treballem al mateix lloc. Se'n feia creus, que hagués passat tant de temps. Li semblava que havien estat mesos, que com a molt havia estat el curs passat. Em va preguntar, per situar-se, si ja era casada. Va ser abans. Vivíem a Barcelona i així ens vèiem habitualment. Ara ens veiem gairebé cada dia. Vivim a la vora, al nostre pis nou.

Penso com seria criar L. en una ciutat com Boston. Havent-lo tingut en ple hivern. L'altre dia tornaven a parlar a les notícies de l'onada de fred històrica als EUA. L'hauria abrigat. Hauria vist la llum de la neu sense saber què era. No ens hauríem arronsat a l'hora de sortir a passejar, o això vull pensar. Però hauríem estat sols. Recordo el cop de puny al cor quan veia mares amb nadons als avions transoceànics just abans de Nadal. Anaven a conèixer els iaios.

Hauríem anat de "brunch" i hauria crescut amb crema de cacauet. Celebraria Halloween i a hores d'ara no pensaria com el disfressarem per Carnaval. Coneixeria altres tradicions i nosaltres li hauríem d'ensenyar les pròpies i la llengua de casa seria diferent de la de fora, tot i que això tampoc no tinc tan clar que no sigui així ara.

En lloc de freqüentar el camp del Barça, com deurà fer amb son iaio F., mon pare, potser seguiria el futbol americà i de ben segur que el beisbol o l'NBA.

Aquest exercici ociós, amb un record dolç d'aquells dies, és similar a una entrada que vaig escriure el 2011 des de Londres, quan em plantejava com hauria estat si en lloc de viure a la residència d'estudiants ho hagués fet al pis individual que m'havien d'ensenyar una hora més tard de la que vaig pagar la residència.