Epístola

M'agradaria tenir un lloc on adreçar-me a vosaltres i tenir resposta, encara que només fos un gest familiar vostre o poques paraules. M'hauria agradat que el coneguéssiu, que penséssiu que no hi pot haver res més bonic al món i que us vinguessin al cap tants de records feliços de tots nosaltres quan érem menuts. El vostre primer besnet ha sentit a parlar de vosaltres des que era a la panxa.

Sé que, tot i que no hem pogut veure la vostra, vosaltres no us heu perdut la cara de goig de les iaies quan el van venir a veure aquell primer cap de setmana. Heu vist tot el que la iaia P. li ha cosit durant mesos amb la il·lusió de l'espera. Testimonieu millor que no pas jo la seua mirada cada vegada que, malgrat la distància física, en reben una fotografia.

Em transmet seguretat pensar que vetlleu per ell igual que vetlleu per tots nosaltres.

Ja heu vist que és molt menjador, que deurà ser més alt que els seus pares, que li agrada la música i l'himne del Barça. Heu sentit el so de les seues riallades quan dorm i l'heu vist fer equilibris per dormir damunt meu.

Us el vaig presentar a Tots Sants quan era dins de la panxa. Al seu àlbum d'embaràs hi trobarà paraules que us recorden. D'aquí uns anys em deurà preguntar per vosaltres, voldrà que li expliqui més anècdotes, us trobarà a les fotografies.

És per això que vull que L. rebi l'amor de tota la seua família i no tenir mai aquesta recança. Recordo les últimes paraules del iaio J. No treballeu tant. Ara el pas dels dies i les setmanes han apagat els rellotges. Tenim un despertador propi que ens fa més dolça la llum del dia. Aquesta setmana L. farà un mes, que ens ha passat vertiginosament, però que ja ens l'ha transformat. Mirem sovint les fotografies dels dies que deixem enrere perquè l'han fet créixer tant! Arriba la nit i, fem el que fem, mai no hem desaprofitat la jornada. Ell ens ha tingut. Mentre dormia érem allà, l'hem alimentat, canviat, banyat o passejat. Perdem sovint la noció dels biberons o l'orientació temporal i espacial. Ell pareix que cada dia ens distingeix més. Els familiars tornen i aviat els coneixerà. Falta més perquè entengui de qui parlo quan li parlo de vosaltres.

Us enyoro encara més perquè us hauria volgut donar la notícia. I després avisar-vos que havia trencat aigües i anàvem a l'hospital. L'endemà que sabéssiu que havia nascut. Poder-vos sentir el dia que vam tornar a casa, abans d'aquella segona primera nit de dormir junts en un lloc nou. Rebre-us dissabte perquè el coneguéssiu en persona. Passar junts el matí i la tarda.

Sé que, de totes maneres, ens acompanyeu.