I si...

No he canviat d'idea, però és inevitable que, mentre estic aquí, sobretot aquest darrer curs, m'hagi anat preguntant què passaria si em quedés, si J. vingués, si jo busqués feina aquí. Vaig venir amb la idea de tornar al cap de dos anys i m'hi mantinc ferma; també perquè la situació personal no ha canviat, si no, potser hauríem acabat arrelant els dos aquí o ho voldríem allargar o tindríem el món com a límit. Qui sap. És inevitable que, quan no van publicar la beca que esperava per al retorn, tot semblés trontollar i que no hi hagi gaires certeses, malgrat que el viatge de tornada no es fa d'un dia per a l'altre, sinó que, mentalment, ja vaig fent camí. Els dubtes a vegades m'interroguen. Recordeu quan em vaig instal·lar a la residència d'estudiants de Londres i em preguntava com hauria estat si hagués visitat el pis que havia quedat per veure amb una immobiliària una hora més tard de signar el contracte allà? Sóc inquieta de mena, però també solc tenir les idees clares. Això, d'aquí un any, em deurà semblar una reflexió minúscula, si és que en recordo el motiu.

P.S. Suposo que també hi fa que ha estat una bona setmana (bé, és dimecres) i he vist fruits d'aquells que tant han trigat a madurar, un any i mig, concretament...