Chicago. Dia 4.

(Us escric amb música de M. de fons -lapsus probables-). Vaig pensar que ahir havia estat un dia molt complet. Ells gairebé no han notat el jetlag i jo arrossegava el cansament físic del viatge a Miami i del comiat de dissabte, així que no hi havia gaire diferència. De tant en tant, penso en la feinada de la setmana que ve, atès que m'esperen un congrés i un simposi a la tornada. Però avui també ha estat un dia redó, que volem acabar amb un bon sopar a prop de l'hotel d'aquí 20 minuts. No només ha estat complet, sinó que ha unit arquitectura i literatura. I és que hem agafat el metro elevat cap a Oak Park, un municipi residencial als afores de Chicago. Allà hi ha 36 cases de l'arquitecte Wright, les primeres que va dissenyar a l'inici del s. XX, quan tot just començava la carrera com a arquitecte. De fet, era deixeble de Sullivan i va ser ell qui li va apujar el sou perquè es construís una casa pròpia barat a no tenir altres clients privats. Però Wright no li va fer cas i tot el barri és ple de cases que mostren les característiques distinctives de l'arquitecte. Al final, el van descobrir i fer fora, però aleshores ja s'havia fet un nom. No només n'hem visitat les cases per fora (36), sinó que hem fet la visita guiada a la casa de l'artista i l'estudi. Tot i que quan hem acabat era tard i no havíem dinat, allà a la vora era la casa de naixement i el museu dels primers 20 anys de Hemingway. L'entrada val per a les dues activitats, però teníem gana i es feia tard, així que hem visitat la casa (una hora de guia). I hem marxat a dinar molt i molt tard:

Aquesta fotografia és de casa Heminway i la primera de la de Wright.

Abans de marxar: hem menjat la pizza doble farcida, típica d'aquí, a un dels restaurants famosos i també la fina. N'ha sobrat...

Boníssim: dins, carn: salsitxa, formatge, cansalada, salami, tomaca (a la dobla).