El comiat de F. o el meu primer restaurant brasiler
Avui era el comiat de F. i ens ha portat a un restaurant brasiler al poble del costat de Somerville, Medford. Era un bufet i ells dos no havien menjat res en tot el dia perquè es reservaven (no tinc mai tota la informació, jo, però de totes maneres, això no hauria canviat res). He anat gairebé directament a l'apartat de carns, a més de fesolada, pollastre, peix (a la foto no es veu tot) i meló de moro. Capirinha i pastís. Ah! I encara hem aprofitat per anar a The Burren, un pub irlandès de Davis Square (el local més semblant a discoteca en viu al qual he estat). Passport (veieu com em serveix el carnet de conduir? Així no em cal dur passaport, tot i que remuguen. El DNI no em serveix, aquí), 5 dòlars d'entrada i l'amic de F. ha pagat la beguda, un còctel per a mi, sidra amb alcohol per a ells i una orquestra tocant música sels 80. A les 12.30 de la matinada els he dit de tornar perquè demà "matino" per abar a l'aeroport i trobar-me amb la família a Chicago. Pensava que tindria més temps per mirar i preparar fato, però he badat amb feines pendents.
M'ha agradat l'ambient del lloc, encara que jo no sóc de ballar. Interessant com els americans han d'entrar les noies als pubs, amb una frase i un wing man... M'han demanat de fer de wing woman (l'acompanyant que diu a la noia: et presento el meu amic R.), però m'ha fet massa vergonya. Si no sabeu de què parlo, mireu la sèrie How I Met Your Mother (en castellà, Cómo conocí a vuestra madre).
És el cap de setmana de Sant Patrici. Tothom anava de verd, tot i que avui no tocaven música irlandesa!
M'ha agradat l'ambient del lloc, encara que jo no sóc de ballar. Interessant com els americans han d'entrar les noies als pubs, amb una frase i un wing man... M'han demanat de fer de wing woman (l'acompanyant que diu a la noia: et presento el meu amic R.), però m'ha fet massa vergonya. Si no sabeu de què parlo, mireu la sèrie How I Met Your Mother (en castellà, Cómo conocí a vuestra madre).
¿El restaurante brasileño es Oasis?? Me lo recomendaron al principio como bueno y barato, pero una vez lo vi por fuera y no me gustó, así que nunca he estado.
ResponEliminaEn ese pub irlandés estuve también hace mucho, casi al principio de llegar de marcha después de cenar con unas chicas españolas en el restaurante mexicano del burro. Y sé de lo que hablas con lo de tirar los trastos.... La única vez que lo he vivido aquí, pero fue una experiencia bastante diferente.
Buen viaje!! Te pierdes el San Patricio de Boston pero quizás llegues a ver el río de Chicago verde y la celebración de allí que es la segunda/tercera más importante de USA.
No sé cuál era, pero no era Oasis porque no tenía menú sinó bufete. También había dentro un sitio de música en vivo. El pastel era a parte. Miré lo de San Patricio, pero se ve que lo celebraron el fin de semana pasado. ¡Gracias! Mis padres van a llegar un día tarde por huelga en Francia.
EliminaCreo que sí era Oasis. :D
EliminaMe ha faltado una coma después de llegar ;)
ResponEliminaAls restaurants brasilers sempre es menja massa!
ResponEliminaNo sé ben bé de què parles, no. L'única vegada que he lligat amb un estatunitenc tot va començar... parlant enllatí!
Hahahah Alumni d'una Ivy League? M'imagino que no devia ser en un pub, perquè no se sent res!
EliminaJo no venia d'una Ivy League i també parlava en llatí!
EliminaHi ha una raó per preguntar-t'ho!
EliminaCrec que no venia d'una Ivy League, i no va ser en cap pub sinó en un claustre ;-)
EliminaAquesta història val una postal!
Elimina