Chicago: dia 6!!!


D'anècdotes del viatge, en tenim unes quantes; algunes massa privades per compartir-les. Anit el local de jazz no va anunciar que hi havia una festa privada i nosaltres hi vam anar malgrat la neu i el vent. De fet, vam arribar a entrar dins, a la festa d'aniversari, a deixar els abrics, seure i ens van oferir canapès i aquí va ser quan em vaig adonar de l'error i vam desfer camí, no sense que ens dolgués: havíem mirat al calendari del web l'actuació que volíem anar a veure, a la porta no hi deia que hi fessin res privat i el guàrdia de seguretat que ens va demanar els passaports ens va convidar a entrar-hi. D'aquí res hi tornarem a anar: avui hem trucat per assegurar-nos que està obert (anit vam acabar menjant peix en un altre restaurant). Un altre malentès va ser que vam comprar bitllets diaris de tren de deu dòlars per cap per fer només dos viatges: tot i que el bitllet des de l'aeeoport ja valia 5 dòlars, els que treus per circular per Chicago deuen costar menys; jo també em vaig errar el dia del museu, però almenys vaig fer tres viatges). I ara la recomanació de pastisseria (afrancesada) per esmorzar, apta per a paladars dolços i salats o mitxtos com el meu. Us ensenyo el xocolate cuit i la pasta que jo m'he menjat, però hi ha moltíssima varietat i dues sales de local (el pati interior queda amagat a simple vista). Es diu Toni Patisserie, Amelia, i és a la vora del començament del Millenium Park. La valg trobar molt ben valorada a Yelp.

Avui hem anat d'universitat en universitat. Feia sol, tot i que la temperatura ha seguit baixant i anàvem abrigats. Hem agafat el tren (també s'hi pot arribar en bus), no tan ben comunicats com els nostres de FGC, l'anomenat/da Metra. Ens hem hagut d'esperar 3/4 per pujar-hi. Ens ha deixat a la University of Chicago, una bona universitat privada, la que té més premis Nobel, tot i que no està tan amunt del rànquing com Harvard, és clar. El pati principal vol imitar les residències de la University of Cambridge i la University of Oxford al Regne Unit. A mi m'ha recordat
el pati de la residència St. Katharine's, on jo dormia quan vaig fer un curs de literatura un estiu a la Universitat de Cambridge. També hi tenen un monument sobre l'energia nuclear de Moore que no hem sabut trobar i gàrgoles a les portes d'entrada, parades de hotdogs, llibreries amb recomanacions del personal, edificis moderns, una biblioteca amb una cúpula transparent espectacular... 

Obama hi va ensenyar Dret i la família vivia a la zona. En efecte, hem seguir unes quantes recomanacions de l'ara Primera Dama, segons la guia que em
Va deixar L., per veure el skyline. Hi ga un altre edifici de Wright i també la famosa Robie House, del mateix arquitecte. Hem aconseguit trobar lloc per a la visita guiada de la una (abans que s'exhaurrissin). 
Una preciositat. Enorme. Tot i això, per viure-hi segurament encara preferiria la Hanna House a Stanford University, també de Wright, que vam visitar fa uns quants estius. Encabat hem dinat a Medici on the 47th, hamburgueses i jons pastissos. Un restaurant on els estudiants graven els propis noms al mobiliari. Des de la vista de la ciutat i del llac Michigan:

hem agafat un taxi fins a l'Illinois Institute of Technology, amb edificis de Mies van der Rohe, entre d'altres. No en penjo fitografies perquè si en poso poquetes ja triga molt a carregar-se, a vegades sense èxit. Ja hem vist el que tots volíem visitar, així que demà deurem fer crispetes i Macy's o alguna altra ocurrència abans d'anar a l'aeroport. Els darrers momenrs junts abans de separar-nos fins a l'estiu. El meu avió surt abans cap a Boston. M'espera preparar una comunicació i una ponència per als propers dies a la ciutat. Bona Pasqua!

Comentaris

  1. Ya tengo la pastelería apuntada. Tiene muy buena pinta!! Gracias!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te va a encantar, tiene tanto para paladares dulces como salados.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada