Chicago. Dia 2!

Fa una hora que la família ha arribat a l'aeroport (pels volts de les cinc) i jo he tornat a l'hotel a esperar-los. Ara us escric mentre faig temps.

Seguint amb la dinàmica d'ahir, després d'un bon esmorzar en una cafeteria, he agafat el metro per anar al Museu d'Història de Chicago. Com que tenia poc referents de la ciutat, també, era un bon lloc per començar. Tenen moltes exposicions, inclosa una d'autors i la permanent sobre la història pura de la ciutat. Amb l'entrada d'adult de 14 dòlars, m'hi ha entrat l'audioguia. No m'esperava estar-m'hi tanta estona i, encara menys, dedicar-la només a aquesta exposició, però hi he estat més de 4 hores i m'he centrat en l'exposició sobre la història de la ciutat. 

Quan escrivia la línia anterior, van arribar a l'hotel i vam sortir a sopar i a dormir, que arrossegaven jetlag. Des d'aleshores no hem parat. Sempre es fa estrany quan em pregunten que els posi al dia (malgrat que parlem molt per Skype), perquè sé que hi ha molts canvis (interns) sempre des de l'última vegada que ens vam veure (aquest cop només fa tres mesos i no ens ho esperàvem) i sé que aquests moments són preciosos i ara es veuen aparentment tan normals que el primer que surt és parlar-los de la quotidianitat i el que vas fer ahir.

Conèixer la història de Chicago ha estat molt útil a l'hora de fer la ruta d'avui, en què no hem parat de caminar: des dels nadius americans, l'arribada dels francesos, guerres, incendi de 1871, bomba en la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores, la mort d'un jove de raça negra i els aldarulls posteriors, raça i mort de Martin Luther King, blues, Fira Colombina, Exposició Universal, 

esports. Amelia, segur que a tu t'agradaria molt. No m'hi allargo perquè marxem. Les dues darreres imatges: des del tren elevat i al barri mexicà, hi havia murals per tot arreu, però em va intimidar. 

Vaig fer el Riverwalk també.