Taller de creació literària

S'acaba l'època àlgida  de la venda als patis de les cases. L'altre dia vaig passar-ne per davant d'una. És moment de mudances. De buidar el pis o d'omplir-lo. Vaig veure uns veïns que havien deixat una taula amb un munt de gerros, quadres, tot tipus de recipients plens de pedres (?) i fato de molt poc de valor. L'endemà era tot en terra perquè el que s'havien endut era la taula. L. em va dir que al seu bloc de pisos, propietat del MIT, havien deixat tantes coses els que marxaven, que ara la gent s'hi havia acostumat i a vegades desapareixien bosses amb la compra (si les entres a miques), productes de neteja de les persones que s'ocupen de l'escala... Pots contractar un camió o fer-ho tu mateix. Bon inici de curs! A Harvard comença aquesta setmana. Al MIT la que ve.

I, finalment, diumenge ens vam trobar a Boston Common els catalans de Boston, exactament igual que l'any passat, per fer la nostra versió anticipada de la Diada, amb la formació en fletxa i, alguns, ens vam quedar a fer un pícnic a la vora del Frog Pond. Hi havia catalans que eren la tercera generació (la segona americana; els iaios, que també hi eren, eren els que havien nascut a Catalunya, fills i néts havien anat aquest estiu a practicar i aprendre a escriure català a Catalunya), hi havia una noieta americana que encara anava a l'escola i havia après català de forma autodidacta perquè era aficionada al Barça, hi havia independentistes de tota la vida i altres que treien el cap. La gent sempre pregunta si ets postdoc o estudiant, perquè és el que més hi ha a Boston (a més dels treballadors espanyols del Santander). Els acabats d'arribar som els que fa entre un i tres anys que hi som. D'altres, ja han format la família aquí. La majoria, matrimonis i parelles catalanes

State House. Providence. És colossal, molt més que la de Boston, tot i que la nostra és daurada. Ja ho he comentat unes quantes vegades. Aquí, a Boston, no s'acaben mai les activitats: museus que obren, restaurants que no has tastat, esdeveniments acadèmics o trobades amb amics, festivals, mercats... Aquest cap de setmana passat han tornat a ser les festes de sant Antoni del barri italià de Boston, però aquest cop tenia prevista una excursió amb L. fora de l'estat de Massachusetts, però ben a la vora. (Sabeu per què tenen un significat especial per a mi aquestes festes? L'any passat, aquell cap de setmana va ser el primer que vaig passar a la meua nova casa, per a la qual començo contracte de lloguer nou. M'hi havia traslladat el 28, després de viure 15 dies en un hotel a la vora de Boston Common. Que diferents veig les coses ara i que curt em sembla ara el període dels dos anys que hauré estat als EUA d'aquí un any més!). Si no em descompto, tot i que e

Ara sí, ja érem a Plymouth, un poble de port on van arribar els pelegrins puritans. Tot i que és difícil accedir-hi en transport públic, és un poble (o ciutat, segurament) amb molt d'encant. A més a més, vaig trobar-la, igual que Providence (Rhode Island) ahir, un lloc tranquil, en què et sents segur pels carrers. La gran diferència és que divendres hi havia molt de moviment i d'ambient a Plymouth, mentre que a Providence no hi vam veure ningú fins que es va pondre el sol (l'hora de l'espectacle), que t'has d'endinsar al centre per trobar-hi restaurants i que vam veure una diferència clara entre les mansions de dalt del turó, a prop de la universitat de Brown, i la zona del voltant del metro, a l'altra banda del riu. Però això ja són figues d'un altre paner.  Deia que l'ambient de Plymouth, el poble, m'havia agradat molt. Pots recórrer-ne les fites  històriques i els monuments commemoratius. Hi ha un Pilgrims' Path que es pot fer