dissabte, 7 de març de 2015

Brunch (a Cambridge, MA): tercera ronda

Escric aquesta entrada fartíssima (no ens ho hem acabat; ens han preguntat si ens ho volíem emportar, però no) i en un dissabte assoleiat, en què fa bo, estem a un grau centígrad i tant Amelia com jo hem optat pels abrics (normals, no els d'esquimal) i jo fins i tot he canviat le catiusques per unes botes normals, tot i que la propera vegada esperaré que la neu es fongui, però ahir van passar molts camions a emportar-se neu, sense parar, i avui es notava.


Fa tres setmanes, als comentaris del blog d'Amelia, vam acabar quedant dos matrimonis (un dels quals eren Amelia i Fran, és clar) i jo per anar a fer un bon brunch. Aquell dia mateix Amelia va fer la reserva (prou que va costar) i ens van donar hora per a avui a la 1.45, perquè ja ho tenien gairebé tot ple! Quan tens una d'aquestes reserves, encara que sigui per a un esmorzar-dinar, les ganes d'anar-hi augmenten i ja sabeu que jo ara tinc debilitat pels brunch. Així que ja havia mirat la carta per Internet (és completíssima: això són només els brunch!) i, tot i que també m'apetia moltíssim una torrada de Nutella i plàtan, el salat, com gairebé sempre, guanya. Així que la meua tria ha estat una de les especialitats: Corned Beef Hash Eggs Benedict (sí, sí, vedella) amb pataques fregides i una llimonada (com volíeu que faltés la llimonada? tot i que aquesta no és de les millors que he tastat). La resta, un deu i el servei també molt atent (com que érem un grup ja ens han cobrat el 20% de propina). M'ha fet gràcia que el matrimoni que acaba d'arribar se sorprengués que et reomplin les begudes fins i tot abans que te les acabis perquè a nosaltres també ens va passar de forma molt exagerada a Las Vegas). 


La foto no ha sortit gaire bé, però segur que podreu veure-ho per duplicat al blog d'Amelia. Dos perspectives sobre la mateixa experiència gastronòmica amb amics. Aquest és el plat que hem demanat per compartir a l'inici. N'ha sobrat. El del mig és mel, per muntar el pa (una menade torrades o pa anglès britànic).

Aquests són amb llagosta, que sabeu que és típica d'aquí Boston. Té molt bon aspecte malgrat l'enciam.

El meu!! No havia tastat mai el corned beef hash. Molt bo.

La taula (m'ha paregut estreta a l'inici, però ha estat còmoda per menjar). La llimonada a primera línia. (Aquí no les reomplien, eh).

I l'he acabat tastant, el dolç. Molt bo, tot i que per al meu gust els gofres (en singular gofra, segons el TERMCAT, en anglès waffle) són massa dolços, que ja deuen anar bé per al paladar americà.

També he vist que hi tenien creps americanes.

Què us ha paregut? Quin dels tres brunchs que he tastat als EUA penseu que us hauria agradat més? El d'avui, el segon o el primer? He anat augmentant la sofisticació del que demano! El primer va ser molt senzill. O potser sou més d'esmorzar americà.

Total: 25 dòlars el meu.

Després, em penso que ells quatre encara han anat a fer un cafè (jo no hauria pogut beure ni menjar res més, tot i que m'hauria apuntat a seguir xerrant!), però vull aprofitar per treballar una mica aquesta tarda.

Ah! I demà canviarem l'hora, només ens portarem 5 hores fins que canvieu vosaltres. Així que quan la meua família arribi a Boston, el jetlag serà més moderat!

8 comentaris:

  1. No era lechuga era aguacate!! jejeje. Yo creo que por ahora este brunch es el mejor de los que he probado en Massachusetts. Yo aún tardaré en publicar la entrada... tengo que aprender de tu rapidez!!

    ResponElimina
  2. Si no lo hiciera al momento, me daría una pereza tremenda! Buena aclaración :D Sí, también es mi preferido! Es estupendo y había un montón de platos que me hubiera comido, cosa poco habitual en mí.

    ResponElimina
  3. jo em penso que hagués triat la torrada de nutella i plàtan... :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'estava segura :D i hi havia unes torres amb maduixa impressionants. Les taules feien molt de goig, amb coses molt diferents, tot i que natros vam coincidir bastant!

      Elimina
  4. Oh! Jo m'havia pensat que el que més t'havia agradat era el primer.

    Olivera

    ResponElimina
  5. El del croissant? Ara el trobo molt senzillet, en comparació! A la propera potser m'animo a fer la llagosta i tot, si en tenen l'opció. No ho sé, els tres m'han agradat moltíssim, però ara penso en el primer i no era la primera vegada que tastava res semblant, així que els altres tenen el valor afegit d'haver descobert coses noves. Al primer, l'ambient de la plaça amb el mercat al carrer aquell dia també em va agradar molt; de fet va ser un dia molt complet amb visita per Somerville inclosa i l'inici de tot d'una bona amistat!

    ResponElimina
  6. Uf, que sofisticat!
    M'agrada el nom del cafè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi som,no s'ha enviat.

      Bé han de justificar els temps d'espera i les coes d'alguna manera. Aquí quan hi ha un local d'èxit és menut i enrebotit, com si els fes por pagar una ampliació i que deixés de funcionar. La parella nova també es va sorprendre que no hi hagués extractors enlloc, però és que a les cases tampoc no en tenim.

      Elimina