St Patrick's Day/ Evacuation Day

  Tot i que és el 17, com que cau entre setmana, avui s'ha celebrat la desfilada de sant Patrici al sud de Boston, que és la segona més gran del país (xifres d'altres anys: entre 600.000 i 1.000.000 de persones, atreu). El dia de sant Patrici també es commemora, a Boston, l'Evacuation Day, el dia que van fer fora l'exèrcit britànic el 1778. És una de la festa que vaig estudiar al curs en línia de la història de Boston, que explicava els canvis que havia patit i l'esmorzar polític que precedia la desfilada. Però els fets històrics al voltant de la festa no sé si els bostonians els tenen gaire presents, en canvi, la beguda, la roba verda, els barrets de Leprehaun i els trèvols no podien faltar-hi.

He sortit amb temps de casa perquè pensava que així evitaria el caos (que sí, i a més he agafat un bon lloc a primera fila, de manera que tothom em donava obsequis de la desfilada) i podria comprar menjar de festival en alguna paradeta (tenia present les festes al carrer de l'estiu, però ja he vist que no; potser el temps hi ha influït: ha plogut tota l'estona i ara neva fort). Al barri, normalment desert, hi havia gent als carrers (no només per treure la neu -veieu que en queda poca? Se'n van endur els camions i es va fondre, per alguns carrers hi baixaven riuades) i els anaven tallant a mesura que avançava cap a l'estació. Feien una cursa de sant Patrici, amb música irlandesa (aquesta festa també té tant de ressò a Boston perquè, com sabeu, la immigració irlandesa hi ha tingut un pes demogràfic molt important). 

He vist com el guanyador i els dos finalistes travessaven la meta.

He arribat a la parada de Broadway a les dotze i he guardat lloc per quan la resta, entre els quals M. i L. i marit, hi han fet cap. L'humitat ha fet que acabés gelada, però la situació era immillorable. Estava just a l'inici i a primera fila. Enguany han hagut d'escurçar el recorregut per causa de la neu i m'ha dit M. que un grup de gaiters s'havia negat a desfilar-hi perquè s'havia polititzat molt. És cert que hi desfilaven candidats a senadors, de la mateixa manera que hi desfilaven les misses (Miss Massachusetts, Boston, Canadà, Miss Fashion, les dames d'honor..., que devien patir més fred que jo), de la mateixa manera que organitzacions (organització contra el càncer infantil, organització de l'orgull gai -la presència dels quals havia estat molt debatuda-, herència irlandesa), escoles, bandes de música i fins i tot algun producte que volien promocionar, com és el cas d'aquest que m'han donat de mostra:

Efectivament, contra la ressaca.

Això sempre em sorprèn. Ja em va passar a l'Oktoberfest. Costa deduir el tema de les desfilades (tot i que en aquest cas era clar) perquè n'hi ha interpretacions festives, d'altres de més crítiques amb el sistema, causes d'ONGs i les fricades totals, que acaben donant el to més divertit a la celebració. Nosaltres teníem unes noies davant que contribuïen a crear ambient, xisclant cada vegada que veien un uniforme.

I aquesta ha estat la gran sorpresa, per a mi. M'esperava festa, música, (també gent alcoholitzada bramant i fent bestieses) i, tot i que em semblava recordar que havia llegit que els veterans de l'exèrcit formaven part de l'organització de la desfilada, no em pensava que en fossin els protagonistes! És una desfilada d'oficials, principalment (i de vehicles, inicialment). Res que em pugui imaginar traslladat al nostre país. Els Leprechaun érem els del públic:

A les dotze del migdia, una hora abans de començar.

I potser per això els que desfilaven els feien fotos. Però l'ordre començava més o menys així: policies, cotxes de bombers (dins hi anaven els bombers amb sons fills), policies, exèrcit, exèrcit d'aire, marins, xèrifs, tancs, un vehicle encara més gros que els tancs... i la majoria portaven la pròpia orquestra. De majorets també n'hi havia. I els que comptaven el pas. I els que disparaven. I a més a més donaven tota mena d'ostacles (tot i que estava tan ben situada que tinc la sensació que me n'he endut un 70%), a més de les llepolies, aquí en teniu una mostra, del que he arreplegat:

A un matrimoni que tenia al costat els ha sabut molt greu no quedar-se ells la cantimplora de l'exèrcit. Fins i tot un sergent de l'exèrcit m'ha donat la targeta amb el número de mòbil.

I ara, el reportatge fotogràfic:

L'inici de la desfilada

L'ambient, tot i que tots anàvem molt abrigats i no es veuen els jerseis

.

També m'esperava carrosses, però aquí, en general, són més d'arran de terra (més cavalls i vehicles oficials). La desfilada ha durat una hora i dos quarts, per tant us en faig una selecció fotogràfica. Això serà a partir d'ara la meua definició de gran desfilada oficial nord-americana:

Com que els cotxes de policia ja els teniu molt vistos de les pel·lícules, aquí en teniu la llanxa.

Cavalls irlandesos? Els han posat escalfadors verds.

Normalment, això són una modalitat de busos turístics.

Encara que no ho sembli, si llegiu el nom de l'orquestra també són del cos de policia.

Els reconeixeu? Són els del vaixell USS Constitution.

Ah, sí, tots saludaven i alguns passaven a fer un 'toca-la'.

Els marins.

De la legió.

El xèrif, que també m'ha donat un obsequi.

Miss Massachusetts,

Paraules majors.

...

I ara les que he fet amb la càmera nova, que encara no domino:

[tinc una cosa estranya a l'ordinador, no sé com s'hi ha instal·lat, passaré l'antivirus mentre acabo de penjar fotos]:

M'agrada com han quedat les fotos de la càmera nova!

A mesura que avançava, la desfilada era més rocambolesca. Senyores i senyors, la meua part preferida: els caçafantasmes!! Que ja havia vist a Salem. No m'estranya que no facin enrenou per Carnaval: si es disfressen tot l'any! La nota freak es veu en altres fotos... Trobar-te'ls entre exèrcit i exèrcit encara impacta més. La darrera part s'assemblava més al que m'esperava, com veureu, amb molt de verd i gnoms, però menys estil carrossa del que pensava.

L'equip dels caçafantasmes.

Portaven molts de cotxes. 

De gossos reals vestits de verd també en desfilaven.

Si no m'equivoco,uns d'aquests amb vestuari històric, ara diria que són uns de més avall, són els que fan la representació de les batalles de Cocord i Lexington.

Che spettacolo.

Més majorets.

Uns dels que feien propaganda electoral.

L'ànec-bus.

Sí, som aquí, som aquí, deien. Per fi els han deixat desfilar.

Al cotxe de davant hi anava Miss America. Les dames d'honor.

Tots els grups dels que van vestits d'època solien disparar, els que anaven darrere amb els fusells.

El cotxe de caramel. També portava un espontani dins que ha sortit mig vestit d'astronauta i s'ha llençat cap al públic de l'altra banda.

La guerra de les galàxies.

Un altre punt freak.

Els pirates de Massacusetts.

Més semblant a la idea que jo en tenia. Però no us penseu que aquest fos l'únic acte de sant Patrici (per exemple, anit hi havia concerts gratuïts).

L'orgull gai.

Els monocicles també els agraden molt, no fallen mai.

Ahir (o despusahir per a vosaltres) vaig fer 7 mesets aquí! Mai no havia viscut tant de temps seguit a l'estranger.