diumenge, 7 de desembre de 2014

Brunch. 2a ronda


Pareix que C., A., els dos bessons i jo ja som uns habituals dels brunch els cap de setmana i sempre aprofitem per posar-nos al dia i fer una mica d'intercanvi cultural. A. és espanyol i parlem en castellà, el vaig conèixer un dia a l'Instituto Cervantes i C. és la seua dona, americana, que va viure a Madrid un any. Avui, entre altres temes, comentàvem que aquí les llepolies són més dolces (pastissos, dònuts, Cocacoles -porten sirop, no sucre- i els he explicat el cop que em van donar un dònut a Harvard després d'un acte i la meua reacció va ser treure el mos perquè era massa dolç o les crispetes) i C. m'ha explicat com, quan va anar a Barcelona i li van servir una paella amb gambes (amb cap, em deia, esgarrifada!) o quan va veure els pernils penjats al supermercat (amb potes!) es va horroritzar perquè aquí tot t'ho treuen pelat, sense forma animal. S'ha sorprès de les tradicions nadalenques (escatològiques) catalanes i m'ha explicat com un home es disfressa de conillet a Pasqua per donar ous de plàstic amb xocolata dins per als xiquets. Els he preguntat a quina hora van començar a sopar el dia d'Acció de Gràcies: a les 4 de la tarda, però a casa seua van decidir treure les postres abans (a les 2) perquè havien comprat i fet tants de pastissos (de massana, de carabassa) que no volien que quedessin. Després va venir el tito (amb totes les salses corresponents, cranberry, gravy...),però el farcit ells no el posen dins de l'animal sinó a part (suposo que com si fos el bullit). 

El meu brunch d'avui, Saint Benedict, amb pataques, ous amb salsa, torrades i cansalada canadenca.

El Pare Noel de Harvard Square.

Christamas Carols! Nadales.

Aquestes fotos són del Black Friday, ja ho veureu pels descomptes. És el parc de davant de casa. Avui hem passejat per la vora del riu 'perquè feia bon temps'; és a dir que no plovia, perquè estàvem a un grau i la sensació era de més fred, així que jo no hauria dit mai que fes bon temps. Anàvem tots molt abrigats. 

És a prop de casa. Segur que la recordeu de Halloween.

Corones.

No tenen pessebres, però sí una cosa anomenada 'poblat de Nadal' amb escenes típiques de l'hivern i figuretes. Pel que fa als troncs, C. m'ha dit que és habtial veure'n, que les potes són per fer bonic abans de cremar-los a la llar de foc.

Les bústies que us deia. Aquestes no són de fusta sinó metàl·liques.


Com poden valdre tant unes vitrines per posar-hi pilotes de beisbol i de futbol americà signades? N'hi havia de mides diferents.
Els calencetins perquè el Pare Noel hi deixi regals.

Qui ho diria però la setmana que ve farà quatre mesos que vaig arribar (a vegades em descompto però sempre em sembla que faci molt menys) i la següent vindré a Catalunya a passar les festes! M'alegro que aquesta vegada no sigui una estada de quatre o cinc mesos perquè ara que tinc amics i coneguts aquí, m'hi trobo molt a gust i sobretot hi ha tantes coses que vull descobrir i viure, aquest any i el que ve aquí! També es fa estrany que encara no ho hagueu vist perquè les altres vegades sempre havíeu vingut a visitar-me abans que jo tornés per festes, però a Pasqua podreu veure cada meua, Boston, Harvard i NY! Ara em toca a mi veure-us a tots (i tastar-ho tot una altra vegada). Em pensava que se'm faria increïblement llarg, tants de mesos al mateix lloc i sense que ens veiéssim, però aquí el sentit del temps ha canviat. Això sí, diuen que de moment ha fet bo aquest desembre (comparat amb l'any passat) però que em prepari per a la tornada. Tant de bo sigui una falsa alarma. Les llumetes ja estan enceses i Nadal es va apropant. Tinc ganes de veure l'arbre i d'abraçar-vos.

P.S. Confesso que m'agraden les galetes de crema de cacauet amb xocolata, que m'encanta la llimonada (avui n'he begut ^^), que em surt abans 'dòlars' que 'euros' (i això que aquesta setmana he mirat 'Estació d'enllaç' i encara anaven amb pessetes, però és que aquí les sèries fan aturada fins després de Nadal des de fa un parell de setmanes) i que l'altre dia mirava de recordar si a les botigues catalanes se'ls dóna la targeta de crèdit perquè te la passin o si la pots passar tu mateix sense dir res o com anava. Em penso que no me'n recordo però recordo que els primers dies no sabia com passar-les per la banda magnètica. I si pagués amb xec al Condis, per posar un exemple, me l'acceptarien?

12 comentaris:

  1. L'enllaç al tronc que vaig veure. De fet aquest és el nom que ha esmentat C.: http://en.wikipedia.org/wiki/Yule_log

    ResponElimina
  2. Ahh! Ya se que buzones dices!! jejeje es que al principio pensaba que eran otros más raros. Creo que me estoy acostumbrando mucho a estar aquí y ya no me parece tan extraño algunas cosas. Lo de los cerditos rosas como decoraciones navideñas aún sí jejejej.

    Por cierto yo odio que todo lleve corn syrup que es muy empalagoso y malo para la salud y quiero mis gambas con cabezas!! xd

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo también, si no no parecen frescas! El otro día nos explicaron en clase que cuando llegaron los puritanos comían tanta lagosta (porque era lo que más abundaba) que los prisioneros protestaron por tener que comer esto cada día y que la ciudad aconsejó que se sirviera en las casas solo dos veces a la semana.

      También he visto decoraciones con palmeras, avestruces... no es muy navideño. Hoy mi casero ha confirmado mis sospechas: la vela es para poner detrás de la ventana, de hecho es automática, 6h apagada y 6 (por la noche) encendida.

      Elimina
    2. Ahh si las velas de navidad!! Yo tengo también, son una tradición importada de Irlanda... escribí sobre eso en mi blog la primera navidad porque aunque en Cambridge no hay demasiadas, en otros pueblos cada ventana de la casa tiene una y me llamó mucho la atención.

      Elimina
    3. Voy a buscar tu post! Me informé ayer googleando :) y claro, en Boston la inmigración irlandesa fue muy importante.

      Elimina
    4. Ups acabo de verla y está todo el texto movido!! :( Que rabia, creo que la he arreglado mil veces y no se como vuelve sola a este lío...

      Elimina
    5. Ahora se ve bien :) http://amis30porboston.blogspot.com/2012/12/navidad-en-boston-tradiciones-y-adornos.html

      Elimina
    6. Siii la he vuelto a arreglar y por ahora parece que va :)

      Está nevando!!

      Elimina
  3. Doncs no crec que t'accepten els xecs enlloc. Com no siga a França... ;)

    De vegades a nosaltres ens passa el mateix: de sobte no sabem si hem de baixar o no del cotxe per posar benzina, i coses així.

    Les bústies són xules, eh? De tota manera, a mi m'embafa tanta decoració, a estones. I tanta exageració en els regals; a ca nostra som més aviat senzills (molt de "handmade" i coses comestibles!). És bonic però de vegades una mica massa. Internet va ple de "que bonic és el Nadal" i "odio el Nadal i el consumisme"; no en traurem res en clar! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria veure com celebren el Nadal uns i altres. Potser se n'hauria de fer un estudi. Això és molt consumista però és que l'altre dia quan analitzàvem el conte dels Magi a classe, tot adults, semblava que no hi havia cap altra via per demostrar l'amor cap a un ésser estimat tret de comprat un regal car. A vegades tinc la sensació que la major part de gent del meu voltant que diuen que no és agrada Nadal perquè és massa consumista (cada vegada més freqüent a Catalunya) després són els que no suporten fer dinars familiars i s'aïllen durant les festes i estar amb la família què en té, de comercial? És la meua part preferida.

      Aquí ho són molt exagerats, molt!!

      Elimina
    2. Per exemple hi ha molts arbres de Nadal a Boston i tots són una exageració.

      Elimina
  4. Nota per als que volíeu saber com havia anat la reunió amb el meu IP aquí avui i no podrem parlar fins demà: ha anat molt bé i m'he menjat una hamburguesa boníssima amb brie i bacon! :P (ho dic perquè són una llepafils i em costa trobar coses que m'agraden fora de casa).

    ResponElimina