Brunch. 2a ronda

Pareix que C., A., els dos bessons i jo ja som uns habituals dels brunch els cap de setmana i sempre aprofitem per posar-nos al dia i fer una mica d'intercanvi cultural. A. és espanyol i parlem en castellà, el vaig conèixer un dia a l'Instituto Cervantes i C. és la seua dona, americana, que va viure a Madrid un any. Avui, entre altres temes, comentàvem que aquí les llepolies són més dolces (pastissos, dònuts, Cocacoles -porten sirop, no sucre- i els he explicat el cop que em van donar un dònut a Harvard després d'un acte i la meua reacció va ser treure el mos perquè era massa dolç o les crispetes) i C. m'ha explicat com, quan va anar a Barcelona i li van servir una paella amb gambes (amb cap, em deia, esgarrifada!) o quan va veure els pernils penjats al supermercat (amb potes!) es va horroritzar perquè aquí tot t'ho treuen pelat, sense forma animal. S'ha sorprès de les tradicions nadalenques (escatològiques) catalanes i m'ha explicat com un home es disfressa de conillet a Pasqua per donar ous de plàstic amb xocolata dins per als xiquets. Els he preguntat a quina hora van començar a sopar el dia d'Acció de Gràcies: a les 4 de la tarda, però a casa seua van decidir treure les postres abans (a les 2) perquè havien comprat i fet tants de pastissos (de massana, de carabassa) que no volien que quedessin. Després va venir el tito (amb totes les salses corresponents, cranberry, gravy...),però el farcit ells no el posen dins de l'animal sinó a part (suposo que com si fos el bullit). 

El meu brunch d'avui, Saint Benedict, amb pataques, ous amb salsa, torrades i cansalada canadenca.

El Pare Noel de Harvard Square.

Christamas Carols! Nadales.

Aquestes fotos són del Black Friday, ja ho veureu pels descomptes. És el parc de davant de casa. Avui hem passejat per la vora del riu 'perquè feia bon temps'; és a dir que no plovia, perquè estàvem a un grau i la sensació era de més fred, així que jo no hauria dit mai que fes bon temps. Anàvem tots molt abrigats. 

És a prop de casa. Segur que la recordeu de Halloween.

Corones.

No tenen pessebres, però sí una cosa anomenada 'poblat de Nadal' amb escenes típiques de l'hivern i figuretes. Pel que fa als troncs, C. m'ha dit que és habtial veure'n, que les potes són per fer bonic abans de cremar-los a la llar de foc.

Les bústies que us deia. Aquestes no són de fusta sinó metàl·liques.

Com poden valdre tant unes vitrines per posar-hi pilotes de beisbol i de futbol americà signades? N'hi havia de mides diferents.

Els calencetins perquè el Pare Noel hi deixi regals.

Qui ho diria però la setmana que ve farà quatre mesos que vaig arribar (a vegades em descompto però sempre em sembla que faci molt menys) i la següent vindré a Catalunya a passar les festes! M'alegro que aquesta vegada no sigui una estada de quatre o cinc mesos perquè ara que tinc amics i coneguts aquí, m'hi trobo molt a gust i sobretot hi ha tantes coses que vull descobrir i viure, aquest any i el que ve aquí! També es fa estrany que encara no ho hagueu vist perquè les altres vegades sempre havíeu vingut a visitar-me abans que jo tornés per festes, però a Pasqua podreu veure cada meua, Boston, Harvard i NY! Ara em toca a mi veure-us a tots (i tastar-ho tot una altra vegada). Em pensava que se'm faria increïblement llarg, tants de mesos al mateix lloc i sense que ens veiéssim, però aquí el sentit del temps ha canviat. Això sí, diuen que de moment ha fet bo aquest desembre (comparat amb l'any passat) però que em prepari per a la tornada. Tant de bo sigui una falsa alarma. Les llumetes ja estan enceses i Nadal es va apropant. Tinc ganes de veure l'arbre i d'abraçar-vos.

P.S. Confesso que m'agraden les galetes de crema de cacauet amb xocolata, que m'encanta la llimonada (avui n'he begut ^^), que em surt abans 'dòlars' que 'euros' (i això que aquesta setmana he mirat 'Estació d'enllaç' i encara anaven amb pessetes, però és que aquí les sèries fan aturada fins després de Nadal des de fa un parell de setmanes) i que l'altre dia mirava de recordar si a les botigues catalanes se'ls dóna la targeta de crèdit perquè te la passin o si la pots passar tu mateix sense dir res o com anava. Em penso que no me'n recordo però recordo que els primers dies no sabia com passar-les per la banda magnètica. I si pagués amb xec al Condis, per posar un exemple, me l'acceptarien?