American Breakfast

Quan em van convidar a un esmorzar a casa seua  un dissabte al matí em va sobtar l'hora, molt aviat comparat amb els brunch (l'esmorzar-dinar del cap de setmana, que fins i tot es pot fer més tard de l'hora que és habitual dinar als EUA i que en alguns llocs més val reservar per no haver de fer coa) i vaig pensar: però què més poden menjar en un cap de setmana? Si ja es fan les truites, els ous, la cansalada i tot el que pot arribar a portar (normalment salat) el brunch. I A. m'ho va aclarir de seguida en veure la cara que feia: pancakes (els teniu a la dreta de la fotografia, amuntegats) i el que a mi m'han semblat magdalenes, a l'esquerra, són popovers, buits per dins per posar-hi melmelada o mantega i haurien d'haver sobreixit per dalt, però el forn no els anava bé. Sucs, cafè, tes... Hi he arribat tard perquè m'ha costat una hora i quinze minuts arribar-hi caminant des de casa amb el fred que feia i perquè no ho coneixia i m'ha tocat fer i desfer camí. Viuen al mateix poble que jo, però a l'altra punta, per la part de darrere de la universitat. Jo no sabia com posar-m'hi, com s'havia de muntar ni què havia de fer, però C. ha fet els honors i me n'ha explicat el procediment.

Aquest és el plat de demostració de C., que com a bona americana s'hi ha posat tones del líquid de color de mel, syrup, (jo me n'he posat menys, que ja estava avisada i també s'hi pot posar xocolata). S'agafen un parell de pancakes (a les pel·lícules americanes doblades al castellà en diuen tortitas i si ho busqueu al TERMCAT, en català se'n diu crep americana i pareix que per a les salades, panqueque (?)), una porció de mantega (que si no fas esperar els amfitrions com ha estat el meu cas es fon en contacte amb la crep americana (nosaltres l'hem posat entre les dues per posar-hi remei) i per damunt el syrup i ja està a punt. Era dolcet i molt, molt bo. I això que d'entrada el syrup no sabia si m'agradaria. Però ha estat una fartanera, i això que jo només he menjat un popover amb melmelada de gerds. Acompanyat d'un supersuc. De fet, ja no he dinat. M'hi he quedat fins a 2/4 d'una (espero no haver abusat de la seua hospitalitat, els bessons han fet la migdiada pel mig) i he trucat a M. per saber com estava la celebració del cap d'any xinès, que organitzava L. (una noia xinesa de Veïns) al Museum of Fine Arts, del qual ja us havia parlat.

Ells tot just hi acabaven d'arribar i L. encara no hi era, així que m'he encaminat cap a Boston i, tot i que ha estat una mica dífil trobar-nos, al final, els dos matrimonis i jo (també hi havia una noia de Mèxic que ha marxat de seguida) ens hem citat en una de les sales, on hi havia una actuació de música asiàtica, coreana, per celebrar l'any nou. Abans, he aprofitat per mirar col·leccions en les quals no m'havia fixat l'altre cop, com la de budisme, la d'art del sud d'Àfrica i la de l'art islàmic (hi havia columnes de Còrdova, precisament un tema que havíem tocat de matí), però m'hi hauria quedat més estona. Ens hem citat a la sala 250 (a l'altra punta, m'ha dit un guàrdia rialler) per a l'actuació musical, en què per fi ens hem trobat i, tot i que hem visitat unes quantes sales més i anàvem a veure una pel·lícula que hi havien de projectar (en castellà, El resplandor, de por), sàviament M. ha dit que es notava que teníem ganes de xerrar (no ens vèiem des del desembre tots junts, tot i que ells s'havien trobat abans) i hem anat a la cafeteria (he demanat una llimonada, nyam) fins que ens han fet fora a les cinc. Fora, nevava fort; he passat pel supermercat i ja sóc a casa.

Museum of Fine Arts. Com que avui era gratuït per a tothom, hi havia moltíssima gent.

D'avui en molts anys, J., que per a tu ja és diumenge.

P.S. També hi havia maduixes.