Notícia!!!

Aviat publicaran un conte meu inèdit ('El maniquí') al recull Iceberg, editat per Leqtor Universal i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. La presentació serà al novembre i, tot i que no hi podré anar, em fa molta il·lusió! És un relat que no em provoca insatisfacció, almenys ara, i això és molt dir perquè el vaig escriure fa dos anys i de seguida esborraria els contes que escric (motiu pel qual vam obrir una carpeta compartida de contes amb J. i ell els guardava abans que jo tingués temps de llençar-los i potser de penedir-me'n després. Ara fa temps que no l'actualitzo, la carpeta, però abans de venir li vaig donar impresos els darrers que havia escrit, tots... menys un!).

I no escric des del maig, però vull tornar-m'hi a posar. Problema principal: sempre necessito molta tranquil·litat per escriure, no tenir res més al cap, no estar pendent de res, sense preocupacions, fent una vida més aviat tranquil·la (tot i que vaig tornar a començar a escriure a Londres) i sense ningú més a casa (o dormint). Això d'engegar projectes nous fa que quedin arraconades altres activitats, però vull trobar el moment de reprendre-ho i de tornar-m'hi a engrescar.

Comentaris

  1. Sense ningú?!? Ni el senyor que et dóna les galetes?
    Jo vull tornar-hi, però no m'hi concentro. I vida més tranquil·la que la meua...! :(

    ResponElimina
  2. Hahah el senyor de les galetes, son germà i jo vivim a la mateixa casa, però està dividida en dos, jo tinc llogat l'estudi per a mi totsola, així que si no té la TV forta tema solucionat! Jo quan feia vida tranquil·la pensava: ara em falten idees. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. A ell només me'l trobo al jardí, perquè jardí i porxo són compartits!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada