La clau de la felicitat


Abans de veure l'escàner el neurocirurgià pressentí que seria un moment històric. La pantalla mostrava el cervell de l'única persona que havia superat les proves. Ningú no tenia un índex de felicitat més elevat. Una setmana més tard la consulta s'ompliria de pacients sans desitjosos que els operés. Les lesions irreparables que causava a la memòria el farien cèlebre. Tenia la clau de la felicitat. 

Microconte inspirat per l'aforisme de Fuster: les persones felices no tenen memòria.

P.S. Recordeu el treball de recerca de ma cosina del qual us vaig parlar? És finalista d'un concurs de turisme!!

Comentaris

  1. Em penso que és la Rodoreda que havia dit, potser en una entrevista o en un pròleg, que les persones felices no tenen, em sona, història. Però parlo de memòria...

    J.
    (3.12)

    ResponElimina
  2. No sabia que em llegissis, J. (si ets el J. que em penso), però m'has deixat KO.

    ResponElimina
  3. Per cert, acabo de deduir el verset... jo no em sé el meu, però és útil per fer anònims. Així sé que avui has passat per aquí.

    ResponElimina
  4. Crec que era la Gaite que deia que les persones felices no tenen novel·la...

    ResponElimina
  5. És que si les aigües estan tranquil·les... què vols escriure? A mi em va marcar molt sentir quan era adolescent que a Rodoreda quan havia escrit les seues primeres obres, que després va rebutjar, li havien dit que tenia talent per a escriure, però que li faltava viure, encara, perquè no tenia cap història...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada