Entrevista de feina
Hola,
vinc per la plaça d’administrativa, no m’esperaven fins a les onze, però com
que no tenia res més a fer i m’havien dit que sobretot, que fos puntual... Ja
veig que no ha arribat ningú més. No, no em fa res entrar ara. Fina Sorribes. Té
un despatx molt xulo, però és que on estava jo abans, uf, ni s’ho imagina. Ara,
que jo m’adapto a les circumstàncies, amb una tauleta en tinc prou i me’n sobra.
Com diu ma iaia, jo totsola ja m’arreglo. Sí, ja havia trebaiat abans. Més de
dos anys, en una empresa menuda... ens coneixíem tots. Però ja ho veu, no va
servir de res, riaieta per aquí, riaieta per aià i amb la crisi... ens van
ben... vaja, que ens van fer fora, a uns quants. He estat un any i mig parada,
de tant en tant ajudo mon pare; sóc espavilada, ja ho veurà. Ah, no, per això
no pateixi, a l’escola me’n van ensenyar i fa poc em van pagar un curs
d’informàtica, de reciclatge, que en diuen. El que passa és que no el vaig poder
acabar, per això no porto el certificat, però hi vaig anar fins a la radera
setmana, així que pot estar tranquil·la, que sé el que em faig. Doncs no, ara
no en tinc, ens vam separar fa poc, precisament quan el curs d’informàtica, i
és clar, no estava per anar jugant amb el ratolí, jo, aiavons. Sort que no ens
havíem casat! Només vivíem junts, però amb la ruptura vaig haver de tornar a
casa mons pares, perquè amb el que cobrava de l’atur no m’arribava per a res.
Ara si m’agafen, ja veurem què faig. Aquesta és fàcil, veu? Sóc extravertida i
m’agrada parlar amb la gent. Em ve de mare, és més xerraire! No caia ni davai
de l’aigua, si la veiés es pensaria que jo sóc una monja. De mi mai no n’he
tingut cap queixa, a l’altra faena n’estaven encantats; no m’explico com s’ho
deuen fer, ara: es van quedar amb un recado! També és veritat que eia portava
més anys, jo tot just havia acabat el cicle quan hi vaig entrar-hi. Em vaig
col·locar de seguida: jove, amb estudis, carnet de conduir... Qui hauria dit
que encabat em costaria tant. Aquesta ja és la sisena entrevista que faig. Clar
que en un any i mig no és gran cosa, però és que no surt res i la gent que té
faena a patir perquè no els despatxin i a donar gràcies que encara trebaien. Jo
ho he vist amb ma mare: tota la vida a la fàbrica i ara que fa els cinquanta,
al carrer. Si a mi em costa, on vol que trobi faena, eia? A casa mengem del que
porta mon pare, i no li diré com s’ho fa, per guanyar-los, més val que no... Perquè
aquí quan em pagarien? I les extres? A mi això ja m’està bé, tot suma i de despeses no en tenim gaires: les necessitats
bàsiques, que en diuen, i quatre vicis mal comptats. És un dir, en realitat
només fumo, però no és barat, no. Durant aquest temps? Ja li he dit, de trasiat,
vam durar no arriba a l’any i encabat el curset d’informàtica i poca cosa més,
enviar currículums, no-res... Al migdia ens trobem uns quants de la coia al
bar, perquè tots estem si fa no fa igual, amb ganes de currar (perdoni la
confiança) i sense pasta, tal com sona. I deixem passar la tarda, provant de
distreure’ns i fumant. Avui esperaran que els conti l’entrevista, voldran saber
com m’ha anat; a casa igual. Jo ja els ho dic, que de fer entrevistes en tinc
el cul pelat (amb perdó de l’expressió, però ara que ja ens coneixem...), però
que després no sé si per influències o què a mi no m’agafen mai. Vostè és
diferent, ja es nota que li he caigut en gràcia, per això li dic les coses com
són. Amb mi no els cal patir, sóc complidora, faig bé els números i el que
passi aquí no ho esbombaré enioc. Això no, veu? Només català i casteià. També em
van dir de fer un curs d’anglès, però jo ja veia que el futur era la
informàtica i ja veig que no m’enganyava, perquè és el primer que m’ha preguntat,
en canvi això... ho deixa pel final. Si a tot arreu fan igual. Tinc amics que
parlen de tot i es pensa que això els ha ajudat? Ara ja deuen ser al bar,
esperant-me. Gràcies a vostè; només tinc una pregunta: com s’ha de vestir? Ho
dic perquè hi ha iocs que si veuen un pírcing els agafa urticària i no voldria
començar en mal peu. Perquè m’agafaran, no?
P.S. Està escrit pensant en un conte molt famós, l'endevineu?
M'ha fet riure molt.
ResponEliminaVaja ocurrències!
Olivera
M'alegro que t'hagi fet riure tant!!
ResponElimina