Recordo...

Recordo com els caps de setmana agafàvem les bicicletes (la meua era lila amb una cistelleta de Snoopy i M. duia la groga) i anàvem horts amunt en direcció a l'assut.
Recordo que a l'estiu nadàvem als safareig dels iaios i que quan ens quedàvem a la muntanya dormíem en una llitera de fusta que grinyolava. Recordo que quan plovia ens feien arreplegar les coses i baixàvem al poble perquè a la iaia li feien por els trons.
Recordo el dia que vam enterrar un moixonet mort.
Recordo que quan plovia sortíem a buscar caragols pels marges i que a vegades també hi buscàvem espàrrecs.
Recordo quan el iaio em portava a collir violetes.
Recordo quan Asca, el gos llop dels iaios, s'escapava de l'hort i acudia a casa nostra. Recordo que M. i jo sortíem al balcó i li tiràvem galetes Maria.
Recordo les bosses de plàstic plenes de caramels encabat d'un bateig.
Recordo que aleshores els enterraments només eren una processó de gent vestida de negre que passava per la carretera.

Comentaris

  1. M'ha agradat llegir els teus records sobre coses que jo també he viscut, és una altre punt de vista però en estos coincidim en tots.
    He plorat de riure amb el forat de l'aire condicionat!!!
    Me'ls imprimiré.
    Ho sento que hagis estat tan enfeinada. Pot ser era per la sorpresa?
    Un bessito
    Olivera

    ResponElimina
  2. fe d'errates: "potser"
    olivera

    ResponElimina
  3. Llàstima que la sorpresa s'hagi destapat abans d'hora... Aquell forat espatarrant de l'aire :D És d'època.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada