Microcontes

Tots inspirats en aforismes de Fuster i escrits fa uns minuts. Escric a quin aforisme corresponen. A veure si algun d'ells us crida l'atenció (encara que només sigui per l'aforisme de Fuster!):

Aquesta era la versió extensa del que he publicat abans:

A/ Aforisme: les persones felices no tenen memòria.
1. La clau de la felicitat
El cervell que aviat analitzaria era el d'una dona que ha estat elegida curosament entre les persones que havien obtingut un resultat de 100/100 al test. Ningú no tenia un índex de felicitat més elevat que ella. Una setmana més tard la consulta se li ompliria de pacients sans desitjosos que els operés. Les lesions irreparables que causaria a la zona del cervell on s'emmagatzema la memòria el farien cèlebre com ningú no ho havia estat abans. Només ell tenia la clau de la felicitat.

2. Angèlica era feliç, mai no recordava l'imbècil amb qui havia dormit la nit abans.

Que de fet ha sorgit de:

3.  Angèlica era feliç, mai com aleshores s'havia amoïnat tan poc per saber on havia dormit el seu marit la nit abans.

B/

L'ORGULLÓS

Un mal dia va acabar per acotar el cap, es va mirar la punta de les sabates i li van semblar elegants, va salvar els excrements de gos del parc i va embadalir-se amb el tràfec de les formigues. Feia temps que la vida no li semblava tan bonica.

 Aforisme: No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.

C/ Dos microrelats emparentats, també, un nascut de l'altre:

 1. Quan Mireia el va veure venir li va fer un somriure radiant que ja el va neguitejar. S'hi va acabar d'acostar i li va demanar els CDs, però abans d'allargar-li Mireia li va preguntar per l'ascens que estava esperant. Ell va despatxar el tema sense entretenir-s'hi gaire i va assegurar-se que no n'hi faltés cap, però ella encara no el deixava marxar. Volia saber si es tornarien a veure.

2.  Havien passat tres anys des de l'última vegada que s'havien vist. Mireia portava una faldilla lleugera i li va adreçar un somriure radiant. No tenia escapatòria. S'hi va acabar atansant i es va deixar petonejar. La mateixa olor de préssec. Va provar d'excusar-se: feia tard. Però ella el va agafar per la màniga i li va demanar com estava. Mai no s'havia sentit tan abatut.

Aforisme que m'ha inspirat: No convé tenir massa memòria. La memòria sovint és rancuniosa.

D/  Aquest és explícit:


Havia sentit que de tota novel·la sempre en sobrava la meitat, així que el primer que va fer en acabar la seua primera obra va ser escriure la part que li faltava.