La clau de la felicitat
Abans de veure l'escàner el
neurocirurgià pressentí que seria un moment històric. La pantalla mostrava el
cervell de l'única persona que havia superat les proves. Ningú no tenia un
índex de felicitat més elevat. Una setmana més tard la consulta s'ompliria de pacients
sans desitjosos que els operés. Les lesions irreparables que causava a la memòria el farien
cèlebre. Tenia la clau de la felicitat.
P.S. Recordeu el treball de recerca de ma cosina del qual us vaig parlar? És finalista d'un concurs de turisme!!
Em penso que és la Rodoreda que havia dit, potser en una entrevista o en un pròleg, que les persones felices no tenen, em sona, història. Però parlo de memòria...
ResponEliminaJ.
(3.12)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo sabia que em llegissis, J. (si ets el J. que em penso), però m'has deixat KO.
ResponEliminaPer cert, acabo de deduir el verset... jo no em sé el meu, però és útil per fer anònims. Així sé que avui has passat per aquí.
ResponEliminaCrec que era la Gaite que deia que les persones felices no tenen novel·la...
ResponEliminaÉs que si les aigües estan tranquil·les... què vols escriure? A mi em va marcar molt sentir quan era adolescent que a Rodoreda quan havia escrit les seues primeres obres, que després va rebutjar, li havien dit que tenia talent per a escriure, però que li faltava viure, encara, perquè no tenia cap història...
ResponElimina