diumenge, 21 de novembre de 2010

L'imperdible de teatre

Us recomano Pluja constant amb Pere Ponce i Joel Joan. D'acord, al principi em vaig espantar una mica per les paraulotes constants però és que el parell de polis que la protagonitzen han d'utilitzar el registre vulgar o no seria gens creïble. Alcohol, trets, violència, prostitutes... un còctel perillós per a un policia que vol protegir la seua família a qualsevol preu i l'amic que els fa costat (potser massa).

Només dos actors damunt de l'escenari interpretant amb els mots una història plena de matisos, de punts de vista, recreant personatges secundaris que no hi eren però que el públic ens vam imaginar amb una gran nitidesa, amb un decorat auster, sense caure en les facècies fàcils ni els cops d'efecte. Rient-se del món políticament correcte, qüestionant allò que és lògic i el que no ho és, travessant la línia que separa el que està permès i el que no, el que la moral col·lectiva dictamina i la consciència individual ens demana sense ni adonar-se'n. I és que, quan els van donar el revòlver de servei ningú no els va demanar que sabessin distingir entre el Bé i el Mal.

2 comentaris:

  1. M'agrada el teatre amb poc decorat, on hi ha molt de diàleg. He gaudit molt nomès amb una cadira, una taula i un parell de persones que dibuixen l'entorn amb el do de la parula.
    Prenc nota. Gràcies.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agrada, però a vegades es fa difícil seguir una obra llarga (penso en la Infanticida de V. Català que van representar ara no sé si fa un o dos anys) perquè requereix molta atenció i més si no hi ha pausa. Però aquesta va aconseguir fer-m'ho imaginar tot sense quw ni me n'adonés, com quan somniem, tot fluïa.

    ResponElimina