CLUB 18: La incorporació de les noves immigracions a la societat d'acollida: perspectives sociolingüístiques
Dilluns el CUSC va dur a terme una jornada dedicada a la immigració des del punt de vista sociolingüístic. No m'hi vaig poder quedar tot el dia però les presentacions que vaig escoltar em van parèixer recerques molt ambicioses i encara amb moltes possibilitats per a explotar, analitzar, descriure i concloure.
La primera de les exposicions va ser la del CUSC, amb la presentació del projecte RESOL (del qual ja estan preparant la segona part! Em va fer molta il·lusió, perquè vaig poder col·laborar en la primera) a càrrec de Llorenç Comajoan, Vanessa Bretxa i Xabier Tenorio. Aquest projecte és un macroestudi en el sentit que inclou bona part dels PPCC en l'anàlisi sociolingüística i que en moltes poblacions (com Mataró i em sembla recordar que les escoles de la Noguera) l'estudi és universal, és a dir que no han agafat una mostra sinó tots els alumnes de 6è i 1r d'ESO han estat tinguts en compte per a l'estudi. Això vol investigadors, molta feina i un seguiment perquè els alumnes de 6è són els mateixos que a 1r tornen a ser objecte d'estudi i en el RESOL 2 també a 4t d'ESO, per tant és molt important no perdre'ls de vista tot i les dificultats de no disposar de les seues dades personals (els qüestionaris són anònims i a les proves qualitatives recordo com assignàvem un númeo a les transcripcions).
La presentació de dilluns, per tant, era només d'un aspecte de l'estudi, concretament de les tries lingúístiques dels infants d'origen al·lòcton en diverses comarques de Catalunya i la Franja. Era la primera vegada que mostraven al públic les dades comparades entre poblacions. I, és clar, entre les conclusions, la manca d'hàbit de mirar la TV en català tant per part dels parlants de català com a L1 com dels que el tenen com a L2, els petits guanys de parlants de català entre germans (quan els pares o un dels progenitors no el tenen com a llengua de relació amb els fills)... Moltes dades estadístiques que espero poder llegir molt aviat. I és clar tinc moltes ganes, no ho puc negar, que s'acabi d'analitzar la part qualitativa de l'estudi, la que ens diu si els alumnes, que normalment es donaven una puntuació alta pel que fa al domini que pensen que tenen de català, realment tenen una bona competència en aquesta llengua (depenent de la L1 com poden canviar els resultats?), hi ha variacions entre les proves de llengua col·loquial i les més acadèmiques? I què passa a les proves de castellà? Hi va haver canvis entre els resultats de 6è i els dels mateixos estudiants a 1r d'ESO? N'hi haurà a 4t d'ESO?
A continuació ens van presentar un projecte de la UdG Variables que incideixen en el coneixement del català i del castellà estranger a Catalunya: estudi a 6è de Primària, un altre macrosestudi que abraça tot Catalunya. Va anar a càrrec de Judith Oller Badenas, que va demostrar que en una situació sociolingüística com la de Catalunya era molt important tenir en compte el factor entorn dels nouvinguts per veure com evolucionaven en l'aprenentatge de la llengua catalana, ja que hi havia diferències molt importants entre els xiquets que rebien un input considerable en català fora de l'escola i els que no tenien aquesta possibilitat. El factor més decisiu, més que la llengua de la mare (es va tenir en compte la del pare?) i que el sexe de l'alumne. L'aprenentatge d'una llengua vol molt de temps i el primer pas és ser capaços d'utiitzar-la en un context oral i col·loquial per després poder-la treballar per escrit, allò que sol predominar més a la classe.
La primera de les exposicions va ser la del CUSC, amb la presentació del projecte RESOL (del qual ja estan preparant la segona part! Em va fer molta il·lusió, perquè vaig poder col·laborar en la primera) a càrrec de Llorenç Comajoan, Vanessa Bretxa i Xabier Tenorio. Aquest projecte és un macroestudi en el sentit que inclou bona part dels PPCC en l'anàlisi sociolingüística i que en moltes poblacions (com Mataró i em sembla recordar que les escoles de la Noguera) l'estudi és universal, és a dir que no han agafat una mostra sinó tots els alumnes de 6è i 1r d'ESO han estat tinguts en compte per a l'estudi. Això vol investigadors, molta feina i un seguiment perquè els alumnes de 6è són els mateixos que a 1r tornen a ser objecte d'estudi i en el RESOL 2 també a 4t d'ESO, per tant és molt important no perdre'ls de vista tot i les dificultats de no disposar de les seues dades personals (els qüestionaris són anònims i a les proves qualitatives recordo com assignàvem un númeo a les transcripcions).
La presentació de dilluns, per tant, era només d'un aspecte de l'estudi, concretament de les tries lingúístiques dels infants d'origen al·lòcton en diverses comarques de Catalunya i la Franja. Era la primera vegada que mostraven al públic les dades comparades entre poblacions. I, és clar, entre les conclusions, la manca d'hàbit de mirar la TV en català tant per part dels parlants de català com a L1 com dels que el tenen com a L2, els petits guanys de parlants de català entre germans (quan els pares o un dels progenitors no el tenen com a llengua de relació amb els fills)... Moltes dades estadístiques que espero poder llegir molt aviat. I és clar tinc moltes ganes, no ho puc negar, que s'acabi d'analitzar la part qualitativa de l'estudi, la que ens diu si els alumnes, que normalment es donaven una puntuació alta pel que fa al domini que pensen que tenen de català, realment tenen una bona competència en aquesta llengua (depenent de la L1 com poden canviar els resultats?), hi ha variacions entre les proves de llengua col·loquial i les més acadèmiques? I què passa a les proves de castellà? Hi va haver canvis entre els resultats de 6è i els dels mateixos estudiants a 1r d'ESO? N'hi haurà a 4t d'ESO?
A continuació ens van presentar un projecte de la UdG Variables que incideixen en el coneixement del català i del castellà estranger a Catalunya: estudi a 6è de Primària, un altre macrosestudi que abraça tot Catalunya. Va anar a càrrec de Judith Oller Badenas, que va demostrar que en una situació sociolingüística com la de Catalunya era molt important tenir en compte el factor entorn dels nouvinguts per veure com evolucionaven en l'aprenentatge de la llengua catalana, ja que hi havia diferències molt importants entre els xiquets que rebien un input considerable en català fora de l'escola i els que no tenien aquesta possibilitat. El factor més decisiu, més que la llengua de la mare (es va tenir en compte la del pare?) i que el sexe de l'alumne. L'aprenentatge d'una llengua vol molt de temps i el primer pas és ser capaços d'utiitzar-la en un context oral i col·loquial per després poder-la treballar per escrit, allò que sol predominar més a la classe.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada