dijous, 18 de novembre de 2010

Els treballs de recerca de 2n de batxillerat

Aquesta setmana he assesorat ma cosina sobre el treball de recerca. M'havia demanat que li proposés un tema i he tingut un parell d'idees. Fa temps que penso que els treballs de recerca de 2n dew batxillerat tenen molta potencialitat, que no sempre se sap encaminar. Almenys els del Batxillerat Humanístic i Social (que són els que conec) poden fer una feina útil per a la societat. Si l'estudiant té ganes d'aprendre i està interessat en allò que fa pot tenir una visió de conjunt, un temps i un efocament que nosaltres no podríem donar a certs temes.

Per això penso que el treball de recerca més profitós és aquell que parla d'un tema glocal (utilitzant la terminologia d'Albert Bastardas sobre es fenòmens glocals) és a dir, versar sobre un microcosmos, allò que tenen més a prop (un tema d'història, cultura, tradicions, llengua, revista... -no us donaré pistes sobre el seu treball de recerca, és molt innovador ;P - sobre el propi municipi, sobre la comarca, sobre el parc natural més proper, un personatge local) i que és difícil precisament pel seu interès restringit o lligat a un àmbit concret que interessi o que conegui un investigador d'altes institucions. Almenys, és un primer pas que pot atraure molta altra gent a dedicar-s'hi i a fer que aquell estudi esdevingui més ambiciós i aprofundit cada vegada i es vagi enriquint. I la "glo" de glocal ve de la facilitat amb què aquesta mena de projectes o les conclusions que se n'extrauen són fàcil d'aplicar en altres situacions, pobles, comarques, països o bé són un exemple d'un fenomen que apareix també en altres llengües o comunitats. És important, també, que es doni sortida a materials inèdits o projectes que sabem que no avançaran per manca de temps o per canvi de prioritats i que algú amb una certa dedicació, moltes ganes i suport podria explotar.

He vist treballs molt mal encaminats, en què l'alumne no ha pogut triar allò que més li interessava, limitats per exigències modernetes com el treball en equip (que restringeix molt la llibertat d'acció i de decisió i ja sabem que no sol ser just), dedicats a temes que els converteixen en una rata de biblioteca que repeteix allò que els llibres (i ara Internet) ja diuen, la mateixa informació que tant ens sobra precisament sense una selecció amb criteris rigorosos, sense una feina darrere de treballar els textos, les observacions, les imatges, sense passar per la comprensió de l'etudiant que reelabori la informació i li doni cos per construir un discurs nou que digui quelcom nou (que per això es diu de recerca, el treball), sense lloc per a la creativitat. Això els professors que dirigeixen treballs ho haurien de tenir molt clar i donar-los unes directrius orientadores perquè el tutor sigui alguna cosa més que aquell que els ha d'examinar i controlar que facin la feina cada X temps. De guia?

2 comentaris:

  1. Aix...si potencial en te, pero no se si confiar massa en els estudiants que estan creant amb el nou sistema d'ensenyament....:S

    Petons!

    ResponElimina
  2. Hi hauríem de confiar, hi ha hagut moltes rebaixes en els diferents canvis de sistemes d'ensenyament. Hem de saber traure profit dels avantatges que hi pugui haver.

    ResponElimina