La literatura i la dinamització de l'entorn
Avui he anat a Badalona on se celebrava el primer dia del VI Seminari sobre patrimoni literari i territori, titulat "La literatura i la dinamització de l'entorn". M'agrada escriure les cròniques de o les reflexions sobre els actes en què assisteixo al moment, perquè si no ho vaig endarrerint fins que em fa massa peresa escriure'n res. Però en aquest cas voldriaa dir moltes coses, perquè ha estat una jornada molt productiva i s'hi han debatut temes i s'han fet propostes concretes d'acció i presentat projectes molt interessants. Malauradament, un dia tan intens com aquest passa factura i ara estic desfeta. Intentaré fer-ne apunts breus amb idees clares (i, creieu-me, ara mateix em serà difícil).
Un dels projectes que s'han presentat aquesta tarda a l'Espai Betúlia de Badalona ha estat el del Centre Quim Soler del Priorat (que forma part d'Espais Escrits), anomenat Priorat en persona. La presentació ha anat a càrrec de Roser Vernet. A diferència d'altres territoris, que compten amb nombrosos escriptors (i, sovint, artistes en general) que n'han immortalitzat el paisatge o laa gent, el Priorat no tenia un patrimoni literari gaire generós, per no dir que era pràcticament inexistent. Així, no podien organitzar (per posar l'exemple de l'Espai Betúlia) exposicions que relacionessin Pompeu Fabra amb Badalona o Maria Aurèlia Campmany i el seu Betúlia amb la ciutat. Per això van fer el plantejament a l'inrevés: si no n'hi havia, se n'havia de crear. I s'havia de fer a la població on té la seu el Centre Quim Soler, un municipi petit i amb pocs equipaments culturals.
Si ara parlo d'aquest projecte del Priorat és perquè presenta moltes semblances amb el meu poble, tant pel que fa a la manca de textos d'autors canònincs que hagin escrit sobre aquest territori com per la falta d'equipaments culturals als quals es doni ús (de fet, d'espais n'hi ha, però encara s'ha de pensar amb què omplir-los) i d'entitats culturals només n'hi ha una, creada en els darrers anys i molt poc activa (tot i que es podria dinamitzar el casal de jubilats i fins i tot es podria implicar l'escola en les activitats que s'engeguessin). Com veieu, de possibilitats en té, però no s'han explotat mai ni se sent la necessitat de fer-ho, en general.
El projecte Priorat en persona, trobada d'escriptors funciona en edicions bianuals. El primer pas és triar un grup d'escriptors de fora de la comarca, que no es coneguin entre ells i que presentin característiques diferents (consolidats i novells, homes i dones, grans i joves, poetes i periodistes i narradors i dramaturgs...) i proposar-los passar 4 dies al poble. Allà tenen 4 aldalils, guies (prèviament triats), amb el qual passaran mig dia i que els ensenyaran els secrets del territori: com es fa el vi, la feina al camp, caçar, llocs d'interés paisatgístic... i l'altre mig dia anirà presentarà la seua obra, llegirà fragments de textos seus, explicarà com concep la creació literària... a escoles, casals de jubilats i centres cívics del poble. Això en contacte amb els altres tres creadors.
Passats els 4 dies els autors se'n van i tenen un any per escriure un text del gènere i contingut que vulguin sobre el territori i la gent que els ha acollit (en aquest cas es va decidir fer unes entrades a semblança d'un diccionari, amb textos de qualsevol gènere, que s'anirà completant al llarg de totes les edicions). Durant aquell any a l'escola i als diversos centres del poble s'organitzen lectures, club de lectura, exposicions i/o xerrades sobre l'obra dels autors que van conviure amb ells fins que es produeix el retrobament. A la tornada, els autors ensenyen la seua obra nova sobre el poble (a més de les descripcions sobre el guia, un regal) als vilatans i intervé en la tertúlia sobre la seua obra i torna a l'escola.
No sé si ho he acabat d'explicar bé, en tot cas quan tingui temps vull mirar el web i remenar-ho tot. El projecte em pareix fantàstic i veig que podríem dur-lo a terme al meu poble. Tan de bo.
Afegitó: el nostre poble té singularitats, té indrets que poden desvetllar la inspiració de l'artista i la varietat paisatgística de la comarca ens dóna moltes possibilitats.
Un dels projectes que s'han presentat aquesta tarda a l'Espai Betúlia de Badalona ha estat el del Centre Quim Soler del Priorat (que forma part d'Espais Escrits), anomenat Priorat en persona. La presentació ha anat a càrrec de Roser Vernet. A diferència d'altres territoris, que compten amb nombrosos escriptors (i, sovint, artistes en general) que n'han immortalitzat el paisatge o laa gent, el Priorat no tenia un patrimoni literari gaire generós, per no dir que era pràcticament inexistent. Així, no podien organitzar (per posar l'exemple de l'Espai Betúlia) exposicions que relacionessin Pompeu Fabra amb Badalona o Maria Aurèlia Campmany i el seu Betúlia amb la ciutat. Per això van fer el plantejament a l'inrevés: si no n'hi havia, se n'havia de crear. I s'havia de fer a la població on té la seu el Centre Quim Soler, un municipi petit i amb pocs equipaments culturals.
Si ara parlo d'aquest projecte del Priorat és perquè presenta moltes semblances amb el meu poble, tant pel que fa a la manca de textos d'autors canònincs que hagin escrit sobre aquest territori com per la falta d'equipaments culturals als quals es doni ús (de fet, d'espais n'hi ha, però encara s'ha de pensar amb què omplir-los) i d'entitats culturals només n'hi ha una, creada en els darrers anys i molt poc activa (tot i que es podria dinamitzar el casal de jubilats i fins i tot es podria implicar l'escola en les activitats que s'engeguessin). Com veieu, de possibilitats en té, però no s'han explotat mai ni se sent la necessitat de fer-ho, en general.
El projecte Priorat en persona, trobada d'escriptors funciona en edicions bianuals. El primer pas és triar un grup d'escriptors de fora de la comarca, que no es coneguin entre ells i que presentin característiques diferents (consolidats i novells, homes i dones, grans i joves, poetes i periodistes i narradors i dramaturgs...) i proposar-los passar 4 dies al poble. Allà tenen 4 aldalils, guies (prèviament triats), amb el qual passaran mig dia i que els ensenyaran els secrets del territori: com es fa el vi, la feina al camp, caçar, llocs d'interés paisatgístic... i l'altre mig dia anirà presentarà la seua obra, llegirà fragments de textos seus, explicarà com concep la creació literària... a escoles, casals de jubilats i centres cívics del poble. Això en contacte amb els altres tres creadors.
Passats els 4 dies els autors se'n van i tenen un any per escriure un text del gènere i contingut que vulguin sobre el territori i la gent que els ha acollit (en aquest cas es va decidir fer unes entrades a semblança d'un diccionari, amb textos de qualsevol gènere, que s'anirà completant al llarg de totes les edicions). Durant aquell any a l'escola i als diversos centres del poble s'organitzen lectures, club de lectura, exposicions i/o xerrades sobre l'obra dels autors que van conviure amb ells fins que es produeix el retrobament. A la tornada, els autors ensenyen la seua obra nova sobre el poble (a més de les descripcions sobre el guia, un regal) als vilatans i intervé en la tertúlia sobre la seua obra i torna a l'escola.
No sé si ho he acabat d'explicar bé, en tot cas quan tingui temps vull mirar el web i remenar-ho tot. El projecte em pareix fantàstic i veig que podríem dur-lo a terme al meu poble. Tan de bo.
Afegitó: el nostre poble té singularitats, té indrets que poden desvetllar la inspiració de l'artista i la varietat paisatgística de la comarca ens dóna moltes possibilitats.
Em sembla una actuació molt interessant i ambiciosa. És difícil que al teu poble (i al meu), es puguin desenvolupar accions d'aquest tipus. Es guia per un altre camí, el de les obres sobredimensionades i inútils.
ResponEliminaTant de bo les generacions futures, potser més formades, avantposin la cultura i surtin de l'estricta verbena i festa de samarreta.
Besets.
Bon dia,
ResponEliminaGràcies per fer difusió del projecte, però hi ha coses innexactes. Els adalils (4) els comparteixen els sis escriptors alhora i, tot i que mengen plegats, no ho fan a casa de l'adalil (ni hi dormen). Tampoc no fan, ni fem, tantes i tantes coses... Anem avançant, això sí...
Bé, si mires el web em sembla que podràs veure com funciona el projecte. I si vols més informació, ja ho saps. (per cert, de quin poble ets?)
Roser Vernet
Gràcies per les precisions, Roser! Quan vaig poder mirar el web em va quedar molt clar, però aquests dies vaig de bòlit i no havia tingut temps de canviar-ho. Em va entusiasmar el projecte.
ResponEliminaEm sembla una bona proposta per pobles sense possibilitats turistiques i per tal de apropar la ectura i cultura a aquells que no tenen el costum de llegir per plaer. Bon benefici!
ResponElimina