Turisme. 2a part

Avui els de l'empresa de globus ens han dit que la major part dels passatgers són catalans, que no hi ha turistes interessats a fer un viatge en globus tot i que per les condicions meteorològiques i les empreses que s'hi dediquen tampoc no es pot fer a tot arreu. Es veu que a Turquia tenen més èxit entre el turisme, perquè no hi ha tantes coses per a veure, han dit. I l'altra cosa és que és un viatget que se sol fer com a màxim una vegada a la vida, per l'experiència de volar.

No paro de rumiar-hi. Potser estem aconseguint vendre el turisme cultural a Barcelona amb la figura de Gaudí, el Museu Picasso i poc més i amb l'aeroport de Girona s'ha aconseguit que molts turistes hi passin un parell de dies i descobreixin una ciutat amb molt d'encant i història. Però segueixen havent-hi moltes mancances: quan vaig anar a la ruta de Colom per Barcelona (n'hi ha una altra a Pals, que m'agradaria fer algun dia) ens deien que volien provar de fer-la en anglès, però que no pensaven que hi hagués un perfil de turista interessat a conèixer la nostra història. Potser també hi contribueix el fet que els països no pareixen tenir-ne, d'història, que la història nacional la fabrica un estat. I és clar, el turista que se'n va a visitar Espanya i sol incloure Barcelona dins del lot en té prou amb Barcelona, Madrid i no sé si visita alguna altra de les ciutats que considera capitals. Però, igual que abans se solia visitar Texcoslovàquia en un sol viatge i ara les guies t'ofereixen rutes a la República Txeca i l'explores més a fons, el turista que conegués Catalunya o els Països Catalans aniria més enllà de Palma, Barcelona i Girona i s'adonaria que darrere dels monestir catalans, dels nostres paisatges i muntanyes, del delta, dels nostres artistes, hi ha una història.

El procés a la inversa és més difícil, sense saber que som un país rarament algú es planteja visitar "només" les nostres terres, encara que a través de les pedres, les esglésies, catedrals, edificis, pintures, museus... acabaria coneixent-la, la nostra història com a país. És quelcom paregut al que li passa a la bella Itàlia, que de tan bonica només és visitada per Florència, Venècia, (Verona), Milà i Roma.

L'any passat vam anar a la Catalunya Nord i a Occitània i aquella gent sí que en saben de donar mapes que cobreixen tots els punts turístics. monuments i llocs d'interès, els cartells de l'autopista conviden a visitar-los i fins i tot et segellen cada monument per aconseguir entrades gratis quan tens una ruta completa (llàstima que ens n'adonéssim el darrer dia).