dissabte, 21 d’agost de 2010

La volta al món en 80 dies





Aquestes són algunes de les fotos del nostre trajecte (no sé carregar-les per ordre).

Sabedors com sou del poc que m'agrada matinar us estranyareu si us dic que avui m'he aixecat a les 6 del matí (tranquils, ja he recuperat les hores de son fent una bona migdiada) i encara rai que feia bon dia, que si no en lloc d'haver-nos citat a Igualada ho haguessin fet a Vic. A dos quarts de vuit ja estàvem preparats per al nostre primer viatge en globus.

Poc em pensava que la cistella seria tan gran i tan pesada i no se m'havia acudit que hauríem d'inflar la lona del globus amb un ventilador. Però de seguida érem dalt. A 9 km./h, a 4 km/h. fins i tot a zero, però la sensació era més o menys la mateixa en tot monent: que no ens movíem o, almenys, que ho féiem molt a poc a poc...

i que feia molta calor (pensant que com més amunt, més fred, jo duia tres capes de roba i entre la calor, la gana i el gas m'he marejat una mica i tot).

El paisatge era molt bonic, ara entenc des d'on estan fetes algunes fotos de revista.

Però ell més estrany és que el globus et porta on ell vol i no on el pilot decideix, perquè no es pot controlar. Depens dels corrents d'aire (per això els vols amb passatgers són a primera hora del matí, perquè no es trobin bosses d'aire calent provocades per l'escalfor del sol a la Terra) i, de fet, cada cop que s'entra en un corrent d'aire notes com bufa el ventet i aquella xafogor s'apaivaga durant uns segons. Depens tant del dia i del temps que no pots saber quan durarà el vol, quan baixarà el globus i si podrem baixar o seguirem volant arrarn de terra una estoneta més. El nostre pilot anava parlant amb un walkie-talkie amb el pilot que s'havia quedat a terra, Dani, que ens anava seguint amb el remolquet per venir-nos a buscar quan aterréssim. Dani ha fet les fotos que veieu agafades des de baix.

El vol ha estat molt tranquil, no feia vent, avui, i tampoc no estava ennuvolat (potser m'hagués agradat travessar algun núvol!), però l'aterratge no tant. Hem aterrant en un desnivell, just al centre i hem hagut de baixar uns quants del globus per poder-lo guiar fins a un lloc millor per després carregar-lo al remolquet. Al cap d'una bona estona maniobrant ja el teníem on volíem i hem recollit tot el material i cap a l'esmorzar!! Amanida, salsitxes, xoricet, cansalada, pa amb tomaca...

I una servidora se n'ha anat a dormir.

Ara, sabedora que Igualada és el 1r o 2n lloc de fabricació mundial de globus, que cada any s'hi fa un festival de globus i que, per ser-ne pilot, t'has d'examinar de la teòrica i de la pràctica i després acumular hores de pràctica perquè t'autoritzin a portar passatgers.

Hem estat molt entretingut, hi havia un senyor que ens ha ensenyat a calcular els graus als quals devia estar el globus (entre 80 i 90 avui) i tot, però, a mi, no m'ho demaneu.

1 comentari:

  1. Tot parlat!! A invertir en globus! A veure quan ho podem repetir junts! Petons amor!!

    ResponElimina