Positano-Montepertuso

Una nit vam decidir seguir el consell del xef de l'hotel i pujar a sopar a Montepertuso, un poble encara més amunt que Positano (la fotografia, extreta de la Wiki, és de Positano), però quan vam preguntar com arribar-hi ja ens van sorprendre: us vindran a buscar, quan voleu ser-hi? Nosaltres ja estàvem afamats, però ens hauríem d'esperar un quart d'hora més perquè ens vindrien a buscar a l'hotel (servei ofert gentilment pel restaurant, suposem). Així, al cap de mitja hora es presenta un senyor a buscar els 4 clients que havíem de pujar a Montepertuso amb un cotxe de 5 places amb... un xiquet assegut entre el conductor i el seient que acabaria ocupant mon pare. Ja us deveu imaginar que en una geografia com la de la fotografia la carretera tenia més corbes que la carretera vella de Benifallet i, mentre pare i xiquet es comunicàven pel mòbil, nosaltres véiem aquest espectacle majestuós i esgarrifós alhora (recordeu la conducció, les carreteres estretes de dos sentits, la no existència de cinturons per als passatgers del darrere?).

Al final, després de dos quarts més, érem al restaurant Il Ritrovo (http://www.ilritrovo.com/cucina.php), on vam menjar molt bé i vam tastar el seu pa amb tomaca, la Strega, l'embotit i les galetes típiques... com a oferiment de la casa (nosaltres vam demanar altres exquisiteses, però no vull convertir el blog en una guia culinària). De regal, encara ens vam emportar espècies per cuinar la pasta, abans d'agafar un autobús especial que repartiria els turistes que havíem sopat a Montepertuso pels hotels de Positano.