divendres, 6 d’agost de 2010

Tòpics

Imatge d'Antonio Ortega i Moreno.

Aquest és el país que més visito. La guia de tot Itàlia que em vaig comprar quan havia d'anar a viure a Torí (Piemont) durant 5 mesos està gastada de tants cops com m'ha acompanyat a viatges totsola i acompanyada, ja fos tardor, hivern, primavera o estiu. Només fa 5 anys que l'exploro i tot just ara he superat la barrera del sud que per a mi era Roma. Aquesta setmana hem anat, com ja vaig anunciar, a la costa Amalfitana, però també a Nàpols, Pompeia i Caserna i espero poder-vos-en fer cinc cèntims abans d'anar-me'n (demà) al poble (on estaré incomunicada un parell de setmanes).

Què hi he descobert?

- Els italians també mengen paella, almenys els de Positano (costa Amalfitana) i l'anomenen risotto pescatore. Comprovat al restaurant Buca di Bacco (http://www.bucadibacco.it/piatti.html), a la voreta del mar.

- El pessebre dels napolitans (em penso que a Afers Exteriors van dir que era herència de la dominació catalana a Nàpols, de la qual el castell en conserva la memòria amb imatges del rei Alfons i la senyera a la porta) substitueix el tan nostrat caganer per un home que posa una pizza al forn.

- La famosíssima Grotta Azzurra per la qual has de pagar gairebé 12 euros sí que mostra una aigua d'un blau lluminós perquè la llum del sol s'escola per davall de les roques i val la pena veure-ho una vegada a la vida, però és només una cova sense estalactites, una cavitat molt menuda a la roca i la passejada en barca no dura més de dos minuts.

- Els preus caríssims de la costa Amalfitana en comparació amb tota la resta d'Itàlia que conec.

- Al sud no ens van trobar ningú que no conegués/parlés l'italià estàndard.

- Pompeia no és el Partenó d'Atenes o el fòrum de Roma, necessites hores per visitar-la bé i em vaig quedar amb ganes de seguir-ho fent. Riquíssima.

- Ells també tenen mosquits i el limoncello és més fort del que em pensava.

- Els cinc-cents i sis-cents antics (no el nou model de Cinquecento de la Fiat) segueixen estant de moda, juntament amb vespes i Api. I sí, el trànsit és un caos.

- Fa més soroll una taula d'espanyols que una de napolitans. Comprovat al restaurant de Pompeia.

- Els religiosíssims napolitans tenen altarets dedicats a Maradona perquè els va ajudar a guanyar amb el Nàpols.

- A Nàpols també, encara hi abunden les pintades antifeixistes i en contra de Berlusconi. A la resta de pobles les úniques pintades visibles eren les causades per l'amor hereos.

- Què són les casetes en miniatura escampades roca amunt al costat de les carreteres de la costa?

3 comentaris:

  1. Tornarem a Amalfi?? M'has fet molta enveja....I no tincl limoncello!!!!!! Petons!!

    ResponElimina
  2. Demà a casa en pots beure una miqueta, però que no et pugi!

    ResponElimina
  3. Ara, el poble d'Amalfi en si no és tan bonic ^^
    Positano és el més bonic i després hi ha uns pobles Maiore i Minore també molt xulos amb un passeig marítim i platges una mica més grans, però no tan pintorescos.

    ResponElimina