Ensenyant el poble

Foto meua. La pallissa.
Aquests dies me l'he endut al poble. És el segon any que ho fem i, de mica en mica, explorem junts el terreny. Cada any ens queden massa coses previstes o no per a fer, perquè la feina m'impedeix dedicar-li més temps plenament i endur-me'l a tots els llocs que voldria ensenyar-li o on no he estat mai, com les coves Meravella i passar més junts ociosos per casa. I repetir.

L'any passat vam arribar després d'una bona caminada a la punta del Fangar i sort que ens hi vam trobar la tia Mari Carmen, que ens va portar a un restaurant per a dinar, perquè teníem el cotxe molts quilòmetres més amunt. Vam anar a l'assut, vam estar al parc i, sobretot, amb la meua família. Enguany hem anat a l'Ametlla de Mar i li vaig fer una visita-guiada-sense-baixar-gaire-del-cotxe per Tortosa. Va ser un viatge al passat, vam anar a la meua segona escola, el col·legi Bisbe Moll/Sagrada Família (feia 12 anys que no hi estava), vam passar pel carrer on havia viscut entre setmana, el carrer Ramon Berenguer IV, vam anar al Parador a veure la vista i la muralla del castell de la Suda i vam acabar fent un granissat a la Ibense, on vaig celebrar la meua darrera festa d'aniversari a Tortosa. Feia 13 anys. Com que va ploure i vam dormir, no vam pujar a Benifallet, però vam aprofitar per anar a la Vall amb el iaio i ens va ensenyar la caseta i altres detalls de com vivien sons pares i ells. Vam acabar remullant-nos al safareig de les Planes.

Ensundemà vam traure el cap a les piscines noves que s'estan fent i vam anar a veure les 4 campanes noves de l'església (Justina, Lourdes, Àgada i Maria). Encara vam tenir temps perquè ens expliquessin com funciona un ajuntament d'un poble de gairebé 1.000 habitants i les millores que es podrien fer. A mi em va interessar sobretot la part més cultural, m'entusiasmen les iniciatives d'animació cultural i implicar-me en petits projectes en els quals crec. Malhauradament, els participants del projecte del qual formo part a Barcelona no sempre tenim temps de fer les coses ben fetes, de reunir-nos i d'acabar tot allò que ens proposem. En una facultat universitària tampoc no és fàcil.

Allà al poble he trobat un diari que vaig escriure quan era menuda i tenia la meitat dels anys que tinc ara. No està acabat i no sé si reprendre'l o deixar-lo tal com està, el blog és, en certa manera, un diari (on no puc explicar-ho tot...).