Picasso versus Rusiñol

Fotografia del banc d'imatges del Ministeri d'Educació, escultura de Picasso a la Plaça Daley, EUA.

L'any passat els Reis em van portar un carnet de sòcia del museu Picasso de Barcelona, que encara no havia visitat mai. Em va costar una mica anar-hi i fins al novembre passat no hi vaig fer cap, aquella vegada acompanyada per mostrar un dels nostres museus al meu amic alemany Christian i visitar junts l'exposicio permanent. Al febrer vaig anar a veure l'exposició temporal de pintures eròtiques japoneses, font d'inspiració de moltes obres d'aquesta temàtica de l'autor. Això em va portar a explorar la secció nipona del British Museum i em vaig acabar comprant un llibre il·lustrat sobre l'època Edo. Em va sorprendre la gran quantitat de material reunida per a una exposició temporal i la forma didàctica en què estaven explicades les relacions entre Picasso i les estampes eròtiques japoneses.

Això em va deixar amb ganes de repetir. Avui hem anat a veure l'exposició de Picasso i Rusiñol, en què hi ha col·laborat el Cau Ferrat. Rusiñol va ser una figura de referència i un model de modernitat per a Picasso, encara que després el jove pintor en fes el que volgués, de la pintura modernista i no dubtés a criticar-la en esquetxos com els de l'Esquetlla de la Torratxa. L'admiració que Picasso sentia per Rusiñol no s'acaba amb uns quants esbossos i pintures del literat i pintor modernista, sinó que també l'influencia en els temes (fins i tot dedica una sèrie de dibuixos a la família del senyor Esteve), paisatges i colors (el famós blau del període blau de Picasso), a més de contactes i ambients freqüentats.

Sorpresa pel que va representar Rusiñol en modernitat i innovació en l'àmbit de la pintura (igual que en la literatura, és clar) i el seu paper com a pintor, tan poc reivindicat.

Adquisició d'una nova postal per a la meua col·lecció de pintures. Pintura de Picasso per als Quatre Gats.