L. (1)

Tens molta força al coll i des del primer dia que aguantes una estona el cap, amunt.

T'agrada dormir damunt del pit del papa i de la mama; et calma escoltar-nos el cor i sentir la nostra escalfor.

Els primers dies, quan t'enfadaves, ens ho feies saber amb un "aha hehe" que ara ja ha canviat.

Amb poc més de dues setmanes ja veiem com has crescut i et trobem molt canviat. Quan vas nàixer eres clavat a ton pare quan era menut. Ara cada dia reconec més trets meus en tu. Els ulls, la mirada. Fins i tot veig M. en el teu nas.

T'agrada observar les llums de cada habitació i et vas adonar de seguida del canvi de l'hospital a casa, tot i que només tenies dos dies.

Abans de sortir la doctora ja ens va avisar que eres peludet. Tens els cabells (sort que no et vam posar Guifré, que rimava amb el teu primer cognom) i les ungles llargs.

Et sorprens de tot abans de pronunciar-te: del primer bany, el primer passeig en cotxe.

T'encanta sentir-nos parlar a ton pare i a mi, sobretot quan dialoguem. Si et parlem a tu també ens escoltes. Els monòlegs meus t'interessen perquè quan eres a la panxeta escoltaves les meues classes. Eren l'únic moment en què no notava patadetes durant una estona molt llarga. Ara ens busques quan ens sents, però encara no saps ben bé d'on venen els sons.

A l'hospital no duia ulleres. Me les vaig posar el segon dia i et vas espantar. Ara m'estires els cabells, em mossegues el coll i a vegades el mugró.

Quan et poses molt i molt nerviós t'esgarranyes la cara amb les ungles, prems els punys, mous les mans, fas volar la mugronera.

Et preguntes com funciona el que t'envolta. El coixí antibolcatge no t'agrada perquè t'impedeix moure les cames i, des que te'n vas adonar, no pots ni veure'l.

T'agraden les meues estimades al front.

M'encisen les converses amb ton pare quan et canvia els bolquers. Ara en tornes rialler.

Ens entendreix quan et fas un farcellet damunt nostre, com si fossis un tocinet de Sant Antoni.

Hi ha poques cançons que reconeguis. Margarideta lleva't de matí.

T'agrada més dormir al nostre llit que al teu annex.

La foscor absoluta et fa basarda. Et vas adaptant al dia i la nit.

Per calmar-te t'hem de passejar d'habitació en habitació per tota la casa  Ahir J. estava tan cansat que et portava dins de la motxilla de porteig.

Ets xafarder: vols saber què passa al teu voltant.

Ja has conegut una bona part de la família, però encara no has estat al poble.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada