Botigues de roba premamà

Fa temps que soc guia local a Googlemaps. No en trec res (no sé quins avantatges té), però jo consulto sovint les ressenyes d'altres persones a la xarxa abans d'anar a un lloc (sobretot, quan es tracta de botigues no físiques) i, per tant, miro de contribuir a les ressenyes de Facebook, Google,  Booking, (TripAdvisor no perquè no publicava les ressenyes en català; desconec si ha canviat de política) i sempre contesto les enquestes telefòniques i en línia perquè penso que és la manera com es pot millorar un servei. M'adono que darrerament les ressenyes que he publicat són sobre cursos prepart, botigues de puericultura, de roba per a embarassades... així que volia compartir breument les botigues que a mi m'han servit durant aquest temps. Personalment, no m'agrada comprar en línia perquè no me n'acabo de refiar si no veig que el negoci existeix. Només ho faig si he consultat abans moltes ressenyes, positives, i normalment el compte de Paypal és el de J. i jo li transfereixo a ell el que sigui. He vist botigues de roba premamà a la xarxa (Instagram, la xarxa social que deu incitar més al consumisme de totes, però potser és l'ús que en faig jo) amb roba bonica, que es pot tornar si no et va bé, però per sort al final no m'ha calgut. 

Des del primer trimestre, vam comentar amb ma mare que el sector de la moda perd oportunitats amb les embarassades. Hi ha poca varietat, sembla que s'adrecin a una clientela conservadora o, almenys, gran (d'edat). L'uniforme per excel·lència de l'embarassada és la roba blau marí de ratlletes. Em pensava que trobaria també més varietat a l'hora de marcar panxa, però no. Jo al primer trimestre em vaig comprar roba ampla a les botigues de roba normal, amb pantalons amb goma (en general duc pocs vestits) i samarretes folgades. Anava còmoda amb monos de l'any passat i encara ara m'he pogut posar jerseis-ponxo d'hivern i altres peces de no embarassada, però els vestits que a mi m'agraden (amb silueta) no queden bé. Els pantalons d'embaràs van ser el primer que em va fer falta. Els vaig descobrir a la primera botiga que vam anar: porten una gometa amb botons (ara ja no faig servir els botons) que vas estirant al llarg de l'embaràs. A més, tenen el botó convencional davall de l'inici de la panxa i una tela te la cobreix per tenir més subjecció (perquè us en feu una idea, ho vaig dibuixar a l'scrapbook de L., on a poc a poc va augmentar la lletra i desaparèixer molts de dibuixos: http://tallerdecreacioliteraria.blogspot.com/2018/10/l-de-l-2a-part.html ). Us enumero les botigues on m'he proveït; no he volgut estar-me de res pel que fa a la roba durant l'embaràs perquè penso que és important que jo em vegi bé i em senti còmoda en aquesta etapa. Tot i així i malgrat els preus, molta roba no dura gaire en condicions òptimes, però això passa a tot arreu.

1. Paramamà. N'hi ha diverses botigues a Barcelona. Hi he anat unes quantes vegades. És la meua elecció prioritària. Tenen molta varietat, també roba moderna dins del sector. Va ser la primera botiga on vaig anar perquè ja n'havia llegit bones ressenyes, però el primer cop, amb molt poqueta panxa, bastant menys de 20 setmanes (perquè no sabíem el sexe del nadó) i sense haver vist mai com era aquesta roba em vaig atabalar una mica. A mi no m'agrada anar de compres, per això encara valoro més que m'atenguin bé, m'escoltin i m'ensenyin el que tenen. Ho han fet cada vegada. Molt bona atenció. La roba que vaig poder aprofitar menys va ser la d'entretemps perquè vam passar de calor d'estiu a massa fresc per dur camises i samarretes fines sense res davall (a Sant Cugat hi fa més fred que a Barcelona). Tenia pendent tornar-hi per un abric (en tenen de molt bonics), però ho he anat ajornant perquè és car i normalment duc la gavardina (normal), lligada amb la llaçada damunt de la panxa i també em cap un abric fúcsia que feia anys que no duia. A més, recentment he descobert els abrics de porteig i si a L. i a mi ens acaba agradant portejar, ja a l'hivern, faré la inversió. Tots els pantalons que tinc són d'aquesta botiga i els texans i els pantalons negres (ara ja es nota que els he usat molt perquè són els meus preferits) m'han servit tot l'embaràs. Hi he comprat calcetes d'embarassada (sobretot a l'inici), pantalons, samarretes, jerseis, camises, vestits, leggins quan els normals ja no em feien servei perquè només arribaven fins a mitja panxa.

2. Prenatal. La coneixeu tots. És roba bàsica per a embarassades, sobretot blava, de manera que les peces que tinc d'aquest color i de ratlletes són d'aquí. Igual que amb la roba que tenen de nadó (massa dividida per sexes: mitja botiga rosa i mitja blava per als acabats de nàixer, almenys a la de Sant Cugat), no hi ha gaire varietat ni n'espereu modernitat. Tot i això, hi he trobat algun dels jerseis més versàtils que he dut. Mentre que l'atenció de la botiga que tenen tocant al Corte Inglés de Plaça Catalunya va ser molt justeta i havia d'anar a buscar cada vegada les dependentes si volia una talla menys, a Sant Cugat ens van tractar molt i molt bé quan vaig comprar-hi TOT el que necessitàvem per a les bosses de l'hospital. Personal amb experiència. Val molt la pena fer-se del club en què pagues uns 30 euros a l'any, pels descomptes. Me'n vaig fer quan vaig comprar roba per a mi perquè, tot i que eren rebaixes (potser per això tenien menys varietat), ja em sortia a compte amb la primera compra. A mi em va sortir la panxa just a finals d'agost, de manera que a primers de setembre buscava desesperadament samarretes de màniga curta, però ja havia arribat la temporada de calor malgrat la calor. Temporalment, em va ajudar comptar amb bruses més amples de ma mare, perquè vaig trobar poques samarretes que em pogués posar per anar a treballar o de congrés.

3. H&M. Coneguda pels preus econòmics, té un apartat de roba per a embarassada. Vaig anar una vegada al del Passeig de Gràcia, me'n vaig fer clienta i vaig comprar samarretes, pantalons d'anar per casa i altres peces bàsiques ben barat. Sobretot va ser roba d'estiu per anar per casa.

4. Born to Be. Aquesta botiga de Sant Cugat, que m'ha descobert ma mare fa molt poquet, ens ha encisat. Està especialitzada en puericultura, però també me n'han regalat una camisola per a la clínica i és on he vist els abrics de porteig. També en tinc el carnet i tenen molt de fato preciós per a nadons; tant, que li vaig voler ensenyar a J. expressament, encara que no havíem de comprar-hi res. En vam sortir amb un termòmetre per a la banyera (jo era partidària de posar-hi el braç). A Sant Cugat, amb la natalitat tan alta, no entenc com no hi ha més oferta per a dones embarassades (de puericultura n'hi ha moltes). Atenció molt bona i en català (de fet, a totes m'han atès en català i és una qüestió que a casa mirem molt a l'hora de tornar a una botiga). 

Ara estem sense rentaplats. No ens va sortir gens bo el que vam comprar fa dos anys (ja havien vingut, quan teníem la garantia, fa un any a canviar-ne la resistència). La resistència ha tornat a petar i n'hem comprat una (a una de les poques botigues en què no està descatalogada), però no sabem ni quan arribarà (a J. li encanta comprar-ho tot en línia, a ell sí) ni si funcionarà. Ho hem de provar abans de comprar-ne un de nou, però s'afegeix a les tasques domèstiques la feina d'escurar (he fet més rentadores i planxades ara de la roba de L. que en tota ma vida. S'ha de rentar tot abans de la primera posada, pels químics). El que tinc més ganes que arribi, però, és la seua calaixera, per distribuir la roba i els llençols als seus calaixos i no a la nostra còmoda (m'ha ocupat tots els calaixos i ja sabeu que no en tenim a l'armari, fins a finals de mes). Ahir la doctora em va fer un tacte i li va tocar el cap! Això em vaig entendre, almenys. D'aquí una setmana tindré els resultats del cultiu. De moment, demà Reis amb els sogres i dilluns tres hores a l'Ateneu a parlar de Glopades de riu! Ho sabia d'abans de l'estiu, però després tinc la intenció de treballar des de casa fins al part: correccions, gestió... no tinc classes.

Bona nit de Reis!