Estranyesa

Aquest mes que queda miro de viure'l amb intensitat amb els amics i les experiències d'aquí (de fet, el 29 de juny de l'any passat vaig agafar les maletes per passar uns dies a Catalunya, de congrés a presentació i, finalment, uns dies amb la família i J., així que encara no he estat aquí pel Dia de la Independència, que és el 4 de juliol, tot i que no m'agraden gaire els focs artificials i enguany ja n'he vist uns quants) i també miro d'avançar i avançar per enllestir el projecte, encara que, quan torni, tinc uns 14 dies de marge per dedicar-hi. 

L'estranyesa del títol fa referència a un correu que acabo de rebre per la llista col·lectiva Ibèria del MIT. Un correu de M., que ven el llit, les cadires, els electrodomèstics, les botes, llibres... abans de marxar a la nova destinació (el seu home és investigador i començarà en un altre continent el curs que ve, en el qual no he estat mai). És l'amiga que em va convidar a casa per Acció de Gràcies i una de les primeres persones que vaig conèixer quan vaig arribar. Les dues sabíem que ens hi quedaríem dos anys. Ara és quan més m'adono que m'agradaria coincidir més amb ella, perquè no ho he fet gaire, sovint perquè tenia altres obligacions. La propera de marxar ja deuré ser jo. Jo no crec que faci llista d'articles per vendre, perquè de mobles no en tinc, però les botes es quedaran aquí i potser la flassada, el peluix que em va enviar J., les peces de roba més velles o que ja no vesteixo... Ahir van venir a veure el pis per primera vegada. Una noia que hi estava molt interessada. Avui he pagat el darrer mes de lloguer i A. em farà el favor d'acollir-me a ca seua la darrera nit, per assegurar-me que tot està en ordre amb la casa. Fa un temps típic bostonià d'estiu. Tot el dia a 29 graus i xàfecs. He deixat el balcó obert mentre segueixo treballant a l'ordinador. Normalment, no hi ha gaires mosquits, mentre que de formigues (i a vegades aranyes) n'entren moltes. Sento el soroll de l'aigua. Abans he tret la mà. M'ha asserenat després d'un matí intens a la feina. M'hi sento a gust. Ja queda poc. Però aquest cop estic preparada, més que l'estiu passat, més que a Nadal, perquè ara sóc conscient que torno i que està a punt d'arribar el moment d'emprendre el viatge cap a Catalunya.