dimarts, 21 de juny de 2016

Benvinguts a Saint Louis (nou estat: Missouri)!

Des del mòbil.
Fotografia del campus de la universitat, on m'estic. És preciós. M'han vingut a buscar a l'aeroport.

Just quan anava a començar a escriure l'entrada, han arribat les meues companyes d'apartament i ens hem posat a xerrar a la sala comuna. Són bastant més grans que jo i, encara que no sigui causa-efecte (i que també hi faci que són anglosaxones, una americana o una australiana), tenen uns referents i una mirada al món molt diferent de la meua.

Bé, resumeixo, que aquí és una hora menys però darrerament he dormit poc: sóc a Saint Louis perquè demà parlo en un congrés. Quan em van proposar venir (no uso "convidar" perquè no penseu que s'utilitzi pressupost d'universitats o de centres de recerca, sinó que tu pagues inscripció, segurament quota de l'associació, hotel, viatge, menjars... per participar als congressos) perquè organitzaven dues sessions relacionades estretament amb el meu tema de tesi, vaig decidir venir i, ja que hi seria, veure el Mississipi, que a la meua imaginació està associat amb les aventures de Tom Sawyer i, des de fa poc, malauradament, també als caimans. 
Aquí el teniu, tan marronós com era d'esperar! Amb l'arc reflectit. Sabent com sabeu que m'encanten les nòries i les vistes aèries, ja us deveu imaginar que hi he pujat (en un vagó no apte per a claustrofòbics que em recorda els documentals d'hotels japonesos en forma de capsa). També hi ha creuer en vaixells que imiten els de vapor de l'època.


Des de dalt, vista de la ciutat. En sortir també hi ha un documental sobre la construcció que val la pena. Ara fan obres pel voltant i, com que no caminava ningú pels carrers encabat de les vuit, demanaven precaució -tapar-se- contra el virus zika malgrat estar a més de 35 graus, estava tallat per arribar al barri dels restaurants i només m'acabava de sentir segura als museus i a les estacions perquè hi ha vigilants de seguretat a cada parada (que et parlen, perquè a diferència de Boston, aquí et parla tothom), he decidit sopar a una sandvitxeria que havia vist a prop del campus i que ha estat un encert (una marranada deliciosa, tot i que hi he deixat una propina desproporcionada per error). Si no, tenia programat el barri d'oci i de restaurants.
No és una ciutat turística.
El que m'ha encisat ha estat l'Old Court house, l'antic tribunal de justícia, tot i que encara me n'he deixat exposicions (ha estat un dia llarg de vols i de logistica). La història dels estats esclavistes, l'altra cara de la Guerra civil americana (no us penseu que ara a ells els sembli bé perquè era la posició del seu estat i ho justifiquin: no, almenys no als museus, que no és el de la bomba nuclear). En aquest tribunal de justícia es va negar el dret de ser lliure a un esclau i la seua família (els Scott; podeu buscar-ne més infirmació per Scott versus Sanford), que feia uns anys que havien estat traslladat pels propietaris des de Missouria a estats abolicionistes, en què estava prohibit tenir esclaus. A altres que havien passat pel mateix, la justícia els va alliberar, però no a ells. Es va convertir en una qüestió política i la negativa va desencadenar la reacció alarmada de la gent. L'ambient d'abans de la guerra civil, que anticipava Lincoln. De fet, era molt complicat mantenir l'equilibri entre estats a favor i en contra dels esclaus. Quan van votar perquè Missouri fos un nou estat dels EUA. si no ho recordo malament, no s'acabava de veure amb bons ulls perquè no es trenqués l'equilibri, però Maine l'havia de contrarestar. 
Tot això va començar el 1846 i va trigar anya a resoldre's. Al final, els hòmens negres van poder votar. Les dones, independentment del color, encara no van tenir accés al sufragi. El doctorand que m'ha dut al campus m'ha explicat que, arran dels fets policials del curs passat contra persones de raça negra, hi havia hagut molts de debats sobre el tema a la ciutat. Diu que ara hi viuen el 50% de persones de raça blanca i el mateix percentatge de raça negra. Venint de Boston, es nota.

Els Scott.

També és molt interessant l'exposició sobre l'exploració de les terres de Louisiana, acabades de comprar als francesos, per Lewis i Clark, que va encarregar Jefferson i que, més endavant, els serviria per continuar expandint-se al llunyà oest. I una altra sobre les migracions d'est a oest, que solen trobar Saint Louis al bell mig i con es va aconseguir a través d'iniciatives polítiques l'ocupació d'àrees considerades desertes (amb búfals). Nadius americans arraconats cap a l'oest, les reserves, els immigrants a l'oest a la cerva de terres pròpies o or. Els mormons a la cerca de la llibertat religiosa. Trossets de la història d'aquest país que no s'acaba mai. 

Demà de matí parlo jo al congrés. Bona nit! 

3 comentaris:

  1. Uy creo que a esa ciudad no voy...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo también lo creo. :D No está pensada para el turismo, aunque en 2017 van a terminar muchas construcciones y va a cambiar un poco.

      Elimina
    2. Aún así, la Old Courthouse te gustaría.

      Elimina