Taller de creació literària

Aquest cap de setmana eren les festes majors del barri italià de Boston en honor a Sant Antoni. Les celebren les persones que van emigrar de Montefalcione cap a aquesta ciutat. D'aquest enllaç  sembla desprendre's que és una de les comunitats més nombroses i actives de Montefalcione a l'exterior. Hi havia molts de motius per treure-hi el cap, però un d'ells és l'estimació que sento per la cultura italiana i la seua gent. Itàlia, Torino, em van deixar una empremta que el temps (però no els viatges) han relativitzat, però que no s'esborra. Una altra raó hauria pogut ser que quan vaig consultar-ne el programa  em va recordar les festes del meu, de poble, que seran aviat: allà tothom es coneix i hi ha un sentiment de comunitat, però el que em va fer pensar-hi no va ser això sinó el fet que la celebració girés entorn del menjar, hi hagués una actuació musical i els actes religiosos (en aquest cas, una missa fora de l'església, la missa tradicional en italià i una

 Avui m'he traslladat a viure al meu estudi. Forma part d'una autèntica casa americana, amb porxo, soterrani, jardinet, pàrquing al costat i bandera americana. En canvi no penso que sigui tan usual tenir un colomar al jardí. A mi em lloguen la part de dalt, tret de la seua habitació i és com si tingués un pis separat d'ells: tinc una entrada pròpia a casa (per darrere), només comparteixo amb ells el jardí, el porxo i la rentadora al soterrani. Tinc terrassa pròpia, habitació doble, cuina i lavabo, amb mobles i ben equipat. A la resta de la casa hi viuen dos germans fadrins, ja grans, un dels quals deu cobrar la jubilació i els ingressos del lloguer. Són amables i... molt primmirats amb la seguretat de la casa, envoltada de càmeres de vigilància que ells mateixos poden veure en unes pantalles al menjador i diverses portes i codis i claus. No he fotografiat el meu carrer ni casa meua (tret d'una part de la meua habitació, amb la motxilla damunt del llit), però

https://www.youtube.com/watch?v=d27gTrPPAyk Aliens és la designació que rebem els que venim aquí amb visats de no-immigrants. M'ha vingut al cap comentar-ho avui a J. perquè acabava de visitar una exposició sobre la immigració als EUA i, en particular, a Boston (molt menudeta, però he refrescat continguts de l'Ellis Island de Nova York .us en vaig parlar al gener de 2011?-, que per a mi és una de les visites més recomanables de la ciutat). Avui estic físicament cansada, després de la tensió dels primers dies em va sortint el cansament, a més feia moltíssima calor una altra vegada, però tenia moltes ganes de compartir amb vosaltres l'experiència del meu darrer dia a l'hotel de Boston, atès que demà em mudo al meu nou estudi a Somerville! I com que encara no he preguntat com fer-ho per connectar-me des d'allí (que sí, hi tinc internet), no sé si podré actualitzar o si tindré forces per escriure després de pujar la maleta i mirar de comprar les quatre primeres cose