Holanda

Com que vam anar al camp de tulipes més gran del món, Kenkerihof, que en teoria floreix a mitjan març i tot i veure les tulipes (i comprar-ne de record) no n'hi havia cap de florida... vam fotografiar-les en una pastisseria.

Aquest poblet és Haarlem (sí, els seus habitants van acabar donant nom al Harlem de Nova York). A través de les finestres grandioses vam observar l'afició  per la decoració dels holandesos (els belgues també).

Els meus amics. Ens vam conèixer a la UCE ara ja fa uns quants anys i no representem gaire malament els PPCC.

I l'endemà, plovent i havent dormit a un bed and breakfast molt estrany o vaig deixar una noteta per a futurs viatgers, vam anar al parc natural Zvid-Kennemerland, on jo havia llegit per Internet que hi havia bisons, tancats dins d'un recinte enreixat perquè són perillosos per als humans (això no els va aturar a introduir-los-hi). Només arribar hi havia cartells que t'explicaven en holandès (la meua amiga el llegeix una mica) que si et trobes un bisó no et moguis gaire, que a poc a poc retrocedeixis. No vaig entendre si li havies d'acabar donant el cul o retrocedies mirant-te'l, la qüestió és que no em va fer cap gràcia i, quan vam entrar, passades les dunes (com les del Delta de l'Ebre), per una porteta que duia rere la reixa jo al cap de 5 min, ja girava coa en veure una cagueradota de bisó i petjades. Els meus amics encara van avançar 5 min. més per allí dins! No us n'ensenyaré cap fotografia, però anàvem més equipats per a un museu que per a un safari!