Adquisició en xiquets bilingües: avantatge o endarreriment?

Ahir Conxita Lleó va presentar a la Universitat de Barcelona un estudi qualitatiu que s'ha dut a terme a la Universitat d'Hamburg sobre l'adquisició de les llengües en xiquets bilingües i monolingües, per tal d'analitzar si es produeix un endarreriment en l'adquisició d'una de les dos llengües, si hi ha interferències o si, al contrari, adquirir més d'una llengua alhora accelera l'aprenentatge lingüístic.

El projecte ha comptat amb una mostra molt menuda d'entrevistats, tres xiquets bilingües alemany-català que viuen en un entorn alemany (a Hamburg, comparats després amb 3 xiquets bilingües en les mateixes llengües que viuen a Madrid, per veure si la llengua de l'entorn era determinant a l'hora de veure les interferències que hi hagués), tres xiquets monolingües en castellà i cinc de monolingües en alemany. La professora Lleó va exposar els resultats de l'anàlisi de diferents trets en l'adquisició de la llengua, com l'ús de les síl·labes travades (on la llengua ambiental no es revelava com un aspecte rellevant i el fet que l'alemany tingués més síl·labes d'aquest tipus que el castellà feia que en contextos bilingües s'aprenguessin a produir més ràpid que en els monolingües en castellà i igual que els monolingües alemanys), l'ordre d'adquisició de paraules monosil·làbiques, bisil·làbiques i trisíl·labes (hi havia canvis d'ordre en l'aprenentatge, però no endarreriment ni acceleració), la pronunciació correcta dels sons aproximants per a la pronúncia de la b, d, g (en alemany no es fa l'aspirantització) i, sobretot, l'adquisició dels articles (i protoarticles) en nadons.

Pel que fa a aquest darrer aspecte de la llengua la professora Lleó va exposar i analitzar un per un els casos de tots els subjectes de l'estudi i va arribar a la conclusió que els monolingües castellans comencen a produir articles abans que els monolingües alemanys (segurament perquè en alemany, a la llengua infantil, l'accent dels verbs en infinitiu sol estar a la primera síl·laba i a partir d'aquí els xiquets van allargant la paraula per darrere, fent mots compostos, però els costa molt anteposar síl·labes no accentuades, anteposar-hi l'article; en castellà aquesta restricció cau més fàcilment perquè hi ha paraules de tres síl·labes planes com "banana", que fan que el xiquet es familiaritzi amb aquest ritme i sigui capaç ràpidament d'afegir-hi l'article)  i que podria ser que els bilingües acusessin un cert retard en aquest aspecte. Molt interessant l'ús "uno" ("uno tobogan") en lloc d'"un" en infants castellanoparlants i l'anàlisi que se'n va fer.