Una de museus

Al setembre estreno agenda i encara conservo una part de l'emoció del començament de curs, de les anades a l'escola a buscar els llibres, els migdies olorant-los i fullejant-los (sobretot els de lectura) i les tardes folrant-los, de la compra de la motxilla i la fotografia a la porta de casa el primer dia de classe. L'agenda encara té aquesta funció i la de fer-me pensar en nous propòsits per al curs o somniejar pensant en el futur. Ara bé, aquest gener faré el canvi. Al centre Jane Austen de Bath em vaig comprar una agenda d'adult, de les que comencen amb al gener i s'acaben al desembre. No sé si funcionarà, però en gasto tantes, d'agendes, que si no, a setembre ja la renovarem.

Un dels hàbits que més m'agrada quan estreno la nova agenda és traslladar la informació que encara em pot ser útil a la nova: escric una vegada més les adreces (postals!) dels bons amics als quals encara envio postals (alguns es van quedar al 2008 o al 2003, al 1997, 1999...) i enguany he constatat que s'ha produït un gran canvi. Hauré d'actualitzar les dades perquè la majoria de noms i carrers estan cancel·lats per canvi de domicili: els uns se n'han anat a viure fora, els altres, amb la parella i alguns s'han independitzat totsols o directament són nòmades.

També transcric a l'agenda nova els llibres que tinc intenció de llegir perquè m'han recomanat, cridat l'atenció o n'he llegit una molt bona ressenya. I els llocs del nostre país que m'agradaria visitar, alguns dels quals no són gaire lluny, a Barcelona.

I vés per on, només una setmana després d'haver començat l'agenda nova, plena a vessar de tinta, em trobo que un dels indrets que m'havien anat acompanyant a través dels fulls i els anys (tot i que aquest només ha durat dues agendes comptant aquesta) a la propera ja no hi serà. I és que avui hem anat al Museu del Modernisme Català, on s'hi exposen veritables tresors del mobiliari modernista (també de Gaudí, les cadires, mobles que pertanyien a la casa Batlló), escultures (Llimona, Clarasó i Daudí amb el Ferit), columnes amb els mosaics típics modernistes, vitralls, espills i pintures (Casas, Rusiñol).

També hem tret el cap a l'exposició sobre toponímia que se celebra aquests dies al vestíbul de la Universitat de Barcelona, suposo que en motiu dels seminaris internacionals sobre onomàstica que tenen lloc a la universitat. Una exposició que desperta la curiositat per tornar-nos a preguntar el perquè de tot allò que ens envolta, la raó del significant (que en les paraules d'ús quotidià no sol tenir gaire amb veure amb el significat, "taula" es diu així com en podríem dir "mesa"... però Rupit té una explicació al darrere, igual que Vall d'Aran ("la vall vall")).

Després de dinar al nostre italià preferit (bo i econòmic) de Plaça Universitat hem anat al Cosmocaixa, on hi feien l'exposició Dinosaures. Tresors del desert de Gobi, que mostra les troballes que s'han realitzat a Mongòlia des del 1922, un dels jaciments més importants de dinosaures, que dates de poc abans de l'extinció de l'espècie. A més, aquestes restes han permès establir relacions entre les espècies de dinosaures de l'Àsia i les d'Amèrica del Nord. També hi tenien un dels dinosaures que s'han descobert fa relativament poc, el dels "braços terribles", molt més evolucionats que els del Tiranosaurus rex i gegantins. Les reconstruccions dels esquelets s'acompanyaven d'un panell informatiu amb la datació, l'origen, l'espècie... dades i, de tant en tant, explicacions més extenses sobre l'espècie. També hi havia vídeos curtets sobre les famílies de dinosaures exposades. La mostra no era gaire gran, però ha estat una visita entretinguda i instructiva.

A sopar.