Bath

The Crescent.
La sala de ball.
I aquests són de Howards End d'E. M. Forster, la pel·lícula.
Dins de la sala de ball on es troba la protagonista de Northanger Abbey hi havia aquests vestits, els reconeixeu?
El Circus.
Al Jane Austen Centre, abans d'entrar a l'exposició permanent, et fan una xerrada sobre l'arbre genealògic de Jane Austen, la seua relació i la de la seua família amb Bath i la connexió de les novel·les i textos que va escriure amb la ciutat. Molt interessant. L'exposició és senzilla, la major part consta de citacions de textos de l'autora en un rerefons amb objectes decoratius, paisatges i personatges que hi relacionem (sobretot si tenen un vincle amb Bath), però la segona part és molt més interessant: un documentari sobre Austen i la ciutat, seguit de la presentació de tots els espais de la ciutat on va viure o estar-hi i la relació epistolar que mantenia amb sa germana. El personal del centre, vestides d'època, t'ofereixen pastetes.
Bull, bull, el carrer!!
Aquest és el pont comercial (el carrer és prou ample) que pretén imitar, sense gaire èxit, el Ponte Vecchio de Firenze. Tenen la mala sort que fa poques setmanes que vaig tornar-hi i que és un dels meus llocs preferits de Florència.
Per entrar-hi també s'ha de pagar.

Maqueta dels banys de Bath, que en època romana estaven coberts.
Els banys termals de Bath, la verdor ve de les algues... Abans el complex comprenia temples (un de dedicat a Diana), zona d'exercicis i molts altres edificis, com podeu veure a la maqueta de més amunt.

Catedral de Bath. Davant de la catedral, una noia cantava òpera.

Sally Lunn's House, Bath.
La primavera de fa un any vaig llegir Northanger Abbey de Jane Austen, que situa a Bath la presentació en societat de la jove i ingènua protagonista, amant de les novel·les gòtiques, que estaven tan de moda quan Austen va començar a escriure. La porta a totes les sales de ball, la passeja per les botigues de moda i pels carrers d'una ciutat de la qual pensa que no se'n podria cansar mai. La pròpia escriptora havia viscut a Bath en diversos moments de la seua vida i torna a situar-hi Persuassion, que he de confessar que (encara?) no he llegit.

Per tant, seguia Austen quan vaig arribar a Bath i patia una mica perquè havia trobat una Salisbury animada, gent que sortia al carrer malgrat la pluja, embriacs que s'increpaven i altres criatures estranyes, però me n'havia emportat una impressió intensa, viva, de vida que flueix. Un riu. I només arribar la llibreria que la guia m'indicava com a museu de l'enquadernació amb una gran secció sobre Jane Austen feia 11 anys que no funcionava com a museu. Se'n feien creus, que hi digués que era una edició de 2009. Però de seguida vaig ser al centre i vaig topar amb la casa de te de Sally Lunns, la casa més antiga i coquetona de Bath, famosa pel dolç. I a partir d'allí ja no em va caldre cap mapa per trobar la catedral, els banys (anteriors als romans, amb una molt bona àudioguia, però vaig haver de carregar la maleta a pes perquè no me la van deixar arrossegar i la visita va durar més d'una hora!), l'hostal dalt d'un pub, els carrers principals (aquest cop plens de turistes), els parcs, el pobre pontet d'imitació del Ponte Vecchio de Florència, el Circus, el Crescent, el Gay Street on va viure Austen amb sa germana Cassandra i on ara està el Centre Jane Austen (no em vaig poder estar de comprar-hi records, però són caríssims!) i, és clar, les sales de ball (on hi havia una exposició de moda, per això em va tocar pagar doble entrada per veure-ho). Sopar de pub i visita obligada a les llibreries, havia acabat On Beauty i volia comprar White Teeth.

Encara em queden uns quants dies per penjar, però com que avui la connexió del balneari em va lenta per a les fotos, ho ajornaré una miqueta més.