diumenge, 4 de setembre de 2011

Diada d'Estellés


Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna prosperitat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, ha escollit.
Després del teu silenci estrictem
camines decididament.



Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle XX,
amb perdó de Rossellço i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.

Foix plorarà moltíssim en saber-ho,
i inútilment intentarà un sonet,
l'únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.

Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre

es necessita certa perspectiva.
Pense en el nostre poble, i li demane
a Déu una mort digna. Déu que ho faça.

Vicent Andrés Estellés, poemes extrets de l'Antologia poètica a cura de Juli Capilla, ed. Bromera.

Em sumo a l'homenatge a Estellés de la Catoesfera: http://vpamies.blogspot.com/2011/08/segona-diada-estelles.html. La imatge també l'he extret del mateix blog, dissenyada per a l'ocasió. La proposta és de Josep Lozano.

He escrit més sobre Estellés aquí. Personalment, el vaig descobrir poc abans d'anar a un espectacle-recital sobre l'obra del poeta que van fer a l'Auditori de Sant Cugat i on actuava Montserrat Carulla. Jo m'havia comprat l'antologia d'Estellés uns dies abans i m'havia sobtat una veu robusta, que parlava al poble, de les cosess quotidianes i que tenia la força d'arribar a milers de boques callades, per (a) les quals parlava.

3 comentaris:

  1. Vicent Andrés Estellés és un gran poeta. I toca molts temes amb una senzillesa i profunditat colpidora.

    ResponElimina
  2. Potser és el poema més conegut. En tot cas, per a mi, és un dels millors.

    ResponElimina
  3. Per a mi també i recorda una força, una lluita contra la repressió i el silenci, les paraules no dites... que malauradament encara és necessària i aquests dies que s'agredeix els catalanoparlants amb disposicions contra la immersió lingüística i prohibicions contra la recepció lliure dels canals de TV catalans arreu del territori lingüístic encara més.

    ResponElimina