Polònia (Koniec)
Varsòvia. Imatge de Shalom Alechem, Viqui.
Polònia és un país les fronteres del qual s'han anat expandint i contraent al llarg de la història. Els Piast van ser els primers reis de Polònia, però ja al s. XVI van formar una confederació amb Lituània que va durar fins al 1795, en què Prússia, Rússia i Àustria se la van repartir. Tot i que el 1918 va recuperar la independència, amb la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per les tropes alemanyes nazis i pels russos i, per tant, dividida un cop més(a la Viqui n'hi ha uns mapes molt il·lustratius).
De la mateixa manera, la tria de la capital ha anat canviant al llarg dels anys, sobretot entre Varsòvia i Cracòvia, les dues grans ciutats que hem visitat aquesta setmana. A finals del s. XVI Seguismunt III Vasa, rei de Suècia, va decidir traslladar la capital de Cracòvia, ciutat universitària i focus cultural molt important des del final de l'Edat Mitjana, a Varsòvia, fet que va ser molt perjudicial per al desenvolupament de l'antiga capital, fins que amb el Congrés de Viana (1815) es creà la república independent de Cracòvia, que durà una cinquantena d'anys.
Amb la independència de Polònia continuà el desenvolupament de la ciutat i durant la invasió alemanya a la II Guerra Mundial els nazis van instal·lar els llocs de comandament a Cracòvia (que gairebé no va patir danys urbanístics), mentre que el seu objectiu principal era la destrucció completa de Varsòvia i de la cultura, llengua i tradicions poloneses (això darrer em sona, per què ens deuen dir "polonesos"? Poca broma, aquesta gent han patit molt). Tot i que, com vam aprendre al museu d'Auswitch, la resistència militar (sobretot a l'exili, a França) i cultural era forta (amb el punt culminant de la revolta del gueto de Varsòvia), gairebé el 85% de la capital (Varsòvia) va ser destruïda i es va haver de reconstruir posteriorment. Aquesta diferència entre els barris del centre i edificis decadents, botigues en males condicions, barris plens de pintades encara es pot apreciar bé a Varsòvia.
Quan penso en Auswitch la primera imatge que em ve al cap són els jueus que hi van ser empresonats, obligats a treballs forçats, castigats i morts, però un dels objectius principals que tenia Hitler quan va planejar la invasió de Polònia era eliminar-ne els polonesos o germanitzar-los, reduir un terç de la població autòctona (em sembla recordar) per estendre la dominació alemanya. Mols polonesos van anar als camps del concentració pel simple fet de ser polonesos i ningú no buscava la riquesa de la seua nació, sinó que ho veien com un banc de mà d'obra gratuïta, un país esclau.
Però els polonesos se'n van sortir com a país, també, sobretot gràcies al fort sentiment de pertinença que té per a ells (malgrat haver estat un país caracteritzat per la tolerància religiosa) la religió catòlica. Per cert, ells també tenen una Mare de Déu negra, símbol nacional, la Mare de Déu de Czestochowa.
Polònia és un país les fronteres del qual s'han anat expandint i contraent al llarg de la història. Els Piast van ser els primers reis de Polònia, però ja al s. XVI van formar una confederació amb Lituània que va durar fins al 1795, en què Prússia, Rússia i Àustria se la van repartir. Tot i que el 1918 va recuperar la independència, amb la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per les tropes alemanyes nazis i pels russos i, per tant, dividida un cop més(a la Viqui n'hi ha uns mapes molt il·lustratius).
De la mateixa manera, la tria de la capital ha anat canviant al llarg dels anys, sobretot entre Varsòvia i Cracòvia, les dues grans ciutats que hem visitat aquesta setmana. A finals del s. XVI Seguismunt III Vasa, rei de Suècia, va decidir traslladar la capital de Cracòvia, ciutat universitària i focus cultural molt important des del final de l'Edat Mitjana, a Varsòvia, fet que va ser molt perjudicial per al desenvolupament de l'antiga capital, fins que amb el Congrés de Viana (1815) es creà la república independent de Cracòvia, que durà una cinquantena d'anys.
Amb la independència de Polònia continuà el desenvolupament de la ciutat i durant la invasió alemanya a la II Guerra Mundial els nazis van instal·lar els llocs de comandament a Cracòvia (que gairebé no va patir danys urbanístics), mentre que el seu objectiu principal era la destrucció completa de Varsòvia i de la cultura, llengua i tradicions poloneses (això darrer em sona, per què ens deuen dir "polonesos"? Poca broma, aquesta gent han patit molt). Tot i que, com vam aprendre al museu d'Auswitch, la resistència militar (sobretot a l'exili, a França) i cultural era forta (amb el punt culminant de la revolta del gueto de Varsòvia), gairebé el 85% de la capital (Varsòvia) va ser destruïda i es va haver de reconstruir posteriorment. Aquesta diferència entre els barris del centre i edificis decadents, botigues en males condicions, barris plens de pintades encara es pot apreciar bé a Varsòvia.
Quan penso en Auswitch la primera imatge que em ve al cap són els jueus que hi van ser empresonats, obligats a treballs forçats, castigats i morts, però un dels objectius principals que tenia Hitler quan va planejar la invasió de Polònia era eliminar-ne els polonesos o germanitzar-los, reduir un terç de la població autòctona (em sembla recordar) per estendre la dominació alemanya. Mols polonesos van anar als camps del concentració pel simple fet de ser polonesos i ningú no buscava la riquesa de la seua nació, sinó que ho veien com un banc de mà d'obra gratuïta, un país esclau.
Però els polonesos se'n van sortir com a país, també, sobretot gràcies al fort sentiment de pertinença que té per a ells (malgrat haver estat un país caracteritzat per la tolerància religiosa) la religió catòlica. Per cert, ells també tenen una Mare de Déu negra, símbol nacional, la Mare de Déu de Czestochowa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada