Polonia (sense accents)

Us escric una nota breu des de la recepcio de l hotel de Polonia, en un teclat que desconeix accents i apostrofs. Hem comencat per la capital actual, Varsovia i dema baixarem cap a Cracovia, on es el casament.

Varsovia es una ciutat que impressiona, perque destruida completament a la Segona Guerra Mundial i en incendis successius l han tornat a refer de cap i de nou. Hi pots visitar el castell, on van viure els reis del pais i que mes tard es va convertir en la seu del Senat, el mateix lloc on es va jurar la constituio estatutaria del pais i res no es original, tot esta restaurat, extret de fotografies, de planols no realitzats, de restes conservades... Avui hem anat al parc mes famos de la ciutat, on hi ha una estatua de Chopin i un cartellet on expliquen les vicissituts de les estatues del music, cremades, prohibides mes tard pels nazis, ara tornades a aixecar diria que per tercera vegada. I la ciutat encara pareix que estigui a mig construir, sobretot ara, que esperen acollir la final de la copa europea de futbol a un estadi encara per acabar i que tenen tota la ciutat en obres. A la part de lestadi, el barri de Praga gaudeix de mala reputacio pels lladres, per les cases en runes, les condicions de la vida de laltra banda del riu Vistula, allunyat dels centres, de lanomenada part vella i la nova.

Hi fa fred i plou bastant. Un altre aspecte de Polonia que ens ha sorpres perque no ens ho esperavem es la bona cuina: una gran varietat de sopes, la meua preferida se serveix dins dun pa obert, amb una tapeta de crosto i porta dins el caldo amb salsitxa blanca, ou i cansalada viada. Tots els plats els amaneixen amb pataques i es tradicional el porc, lanec servit duna manera diferent de la francesa i el salmo. Els pastissos de formatge tambe son bonissims.

Koniec. I deixo que ma germana es connecti.