Casament polones (des de Cracovia)
Com el titol indica, el casament del qual us parlare ha estat entre dos persones dites poloneses, la nuvia procedent dun poblet de Polonia, el nuvi, catala. I el casament, malgrat que els convidats catalans en tot moment ens vam sorprendre de les originalitats de les tradicions poloneses, va ser mestis, com vam saber mes tard.
Un autobus ens va venir a arroplegar a lhotel per portar-nos a lesglesia policromada on es va celebrar la cerimonia (catolica, pot ser que el capella ens mires malament al demanar la comunio amb la manetes juntes i no directament a la boca? Com es feia abans a les nostres terres, els ocupants del banquets de la part de la nuvia es van agenollar dues vegades durant la missa). Els banquets eren estrets, amb la fusta del davant lleugerament inclinada per poder-shi agenollar comodament. Hi havia una coral que cantava. Estavem tots expectants, pensant que lentrada dels nuvis devia ser igual a Catalunya que a Polonia, pero es veu que no, que aqui seguiem el ritual catala (una xiqueta vestida amb la roba tradicional polonesa portava els anells). Als casaments polonesos el nuvi va a buscar la nuvia a casa i entren junts a lesglesia, on els familiars els esperen. Pero ahir la nuvia es va fer esperar, seguint la nostra tradicio i portava un vel llarg i coa al vestit, com nosaltres. I, tot i que la missa va ser en polones, es van fer la lectura i les pregaries en catala i els nuvis van repetir els vots en polones i catala. Va ser una cerimonia preciosa.
Quan la parella acabada de casar va sortir de lesglesia, els convidats de la nuvia portaven paperines de petals (de plastic) per llencar-los i els esperaven amb el regal o sobret en una ma i un ramet de flors per a la nuvia a laltra. Espero que no es pensessin que erem uns maleducats i que, fent honor a un altre topic, no ens qualifiquessin davars, perque nosaltres ens haviem anticipat...
Lautocar ens va portar al palau on se celebrava el convit. Aqui Polonia els casaments duren dos dies i, per tant, avui la festa ha continuat (des de les 3 de la tarda) a una finca dels pares della, mentre a nosaltres ens han deixat reposar a Cracovia. Perque tot i que el casament va comencar a les 11 del migdia (la cerimonia a la una), la festa es va acabar a les tres de la matinada per als que vam agafar el primer autobus i vam arribar a lhotel a les 4, on hi havia un altre casament just al mateix pis on jo dormia. Durant tot el convit se serveixen plats, el darrer a les 2:30 de la matinada, el segon bol de sopa de la nit (ens han dit que normalment no fan dos plats de sopa, pero que com que es el plat tipic daqui els nuvis hi van insistir. Va ser un encert).
Els esperavem a la porta del castell, a banda i banda duna catifa roja i en fila. Ells van arribar fins a la porta i la mare de la nuvia els va donar un pa (com el de la sopa, pero mes gran) amb un cor retallat. Els dos en van menjar una molla i vam passar tots als jardins on, com a bons catalans, teniem un aparitiu amb olives i pernil (tot de casa), gambes, maduixes i cava (nostre, va tenir molt dexit). Vam mirar la distribucio de les taules i ens vam preparar per a la sopa de bolets dins dun pa, com es habitual; lanec a la taronja amb pataques poloneses i una panacotta. Nomes era el comencament, tot ben amanidet amb vodka i tot tipus de refrescos a mes del cava.
De seguida vam passar a ballar. El ball inaugural dels nuvis (res de vals, molt animat) i despres ens van fer ballar en rotllanes, a hores dara ja coneixiem la part polonesa de la nova familia, que es van encarregar de presentar-se tots durant laperitiu als jardins (molt amables, molt acollidors). Mentrestant, podiem anar a picar plats freds a una altra sala, hi havia barra lliure al pis de baix i pastissos i begudes a les taules. Ja eren les 7 (haviem comencat a dinar cap a les 4 de la tarda, entre naps i cols i cants -molt entonats- plens de bons desitjos matrimonials) i fora, als jardins, les torxes cremaven per il.luminar una barbacoa (carn de porc, salsitxes, brotxetes, cervesa).
Mes ball i tots una altra vegada dins del palau a menjar-nos el pollastre rebossat. Mes ball i regals per als pares i avis. A les dotze de la nit el pastis al jardi. Ja fresquejava. Els nuvis van fer-sen un tall, el van tastar i van tallar-ne un altre per a sons pares. La resta ho van deixar per als pobres cambrers, que treballaven des dabans de les 2 del migdia... A les taules no hi faltava de res, no paraven danar i venir, semblaven plenes per art de magia, sortides dun conte de les Mil i una nits. Ball. Enlairada de globus de gas. La sopa de remolatxa i un pa farcit de la carn de canelo i tots cap a lautobus. Ens van regalar una ampolla de vodka abans de marxar.
Us ho imagineu? No vull ni pensar en un segon dia de celebracio i de menjar!! Aquesta gent fan apats molt forts! Pero costa poc acostumar-se a segons que...
P.S. Els nuvis van brindar al jardí amb les copes (de cava) enllaçades amb una cinta blava i, encabay, les van llençar perquè els portés sort. Alguns convidats van provar d'imitar-los (sense trencar res) reptant-se a veure xupitos de vodka.
P.P.S. El vodka no havia d'acabar-se o porta mala sort als nuvis. Rajava per tot arreu. De fet, ja en portaven unes ampolletes al cotxe d'Acabats de casar per si es trobaven un grup de polonesos que els impedissin el pas mentre anaven a l'església, a la cerca de vodka (no va passar, però és costum).
Un autobus ens va venir a arroplegar a lhotel per portar-nos a lesglesia policromada on es va celebrar la cerimonia (catolica, pot ser que el capella ens mires malament al demanar la comunio amb la manetes juntes i no directament a la boca? Com es feia abans a les nostres terres, els ocupants del banquets de la part de la nuvia es van agenollar dues vegades durant la missa). Els banquets eren estrets, amb la fusta del davant lleugerament inclinada per poder-shi agenollar comodament. Hi havia una coral que cantava. Estavem tots expectants, pensant que lentrada dels nuvis devia ser igual a Catalunya que a Polonia, pero es veu que no, que aqui seguiem el ritual catala (una xiqueta vestida amb la roba tradicional polonesa portava els anells). Als casaments polonesos el nuvi va a buscar la nuvia a casa i entren junts a lesglesia, on els familiars els esperen. Pero ahir la nuvia es va fer esperar, seguint la nostra tradicio i portava un vel llarg i coa al vestit, com nosaltres. I, tot i que la missa va ser en polones, es van fer la lectura i les pregaries en catala i els nuvis van repetir els vots en polones i catala. Va ser una cerimonia preciosa.
Quan la parella acabada de casar va sortir de lesglesia, els convidats de la nuvia portaven paperines de petals (de plastic) per llencar-los i els esperaven amb el regal o sobret en una ma i un ramet de flors per a la nuvia a laltra. Espero que no es pensessin que erem uns maleducats i que, fent honor a un altre topic, no ens qualifiquessin davars, perque nosaltres ens haviem anticipat...
Lautocar ens va portar al palau on se celebrava el convit. Aqui Polonia els casaments duren dos dies i, per tant, avui la festa ha continuat (des de les 3 de la tarda) a una finca dels pares della, mentre a nosaltres ens han deixat reposar a Cracovia. Perque tot i que el casament va comencar a les 11 del migdia (la cerimonia a la una), la festa es va acabar a les tres de la matinada per als que vam agafar el primer autobus i vam arribar a lhotel a les 4, on hi havia un altre casament just al mateix pis on jo dormia. Durant tot el convit se serveixen plats, el darrer a les 2:30 de la matinada, el segon bol de sopa de la nit (ens han dit que normalment no fan dos plats de sopa, pero que com que es el plat tipic daqui els nuvis hi van insistir. Va ser un encert).
Els esperavem a la porta del castell, a banda i banda duna catifa roja i en fila. Ells van arribar fins a la porta i la mare de la nuvia els va donar un pa (com el de la sopa, pero mes gran) amb un cor retallat. Els dos en van menjar una molla i vam passar tots als jardins on, com a bons catalans, teniem un aparitiu amb olives i pernil (tot de casa), gambes, maduixes i cava (nostre, va tenir molt dexit). Vam mirar la distribucio de les taules i ens vam preparar per a la sopa de bolets dins dun pa, com es habitual; lanec a la taronja amb pataques poloneses i una panacotta. Nomes era el comencament, tot ben amanidet amb vodka i tot tipus de refrescos a mes del cava.
De seguida vam passar a ballar. El ball inaugural dels nuvis (res de vals, molt animat) i despres ens van fer ballar en rotllanes, a hores dara ja coneixiem la part polonesa de la nova familia, que es van encarregar de presentar-se tots durant laperitiu als jardins (molt amables, molt acollidors). Mentrestant, podiem anar a picar plats freds a una altra sala, hi havia barra lliure al pis de baix i pastissos i begudes a les taules. Ja eren les 7 (haviem comencat a dinar cap a les 4 de la tarda, entre naps i cols i cants -molt entonats- plens de bons desitjos matrimonials) i fora, als jardins, les torxes cremaven per il.luminar una barbacoa (carn de porc, salsitxes, brotxetes, cervesa).
Mes ball i tots una altra vegada dins del palau a menjar-nos el pollastre rebossat. Mes ball i regals per als pares i avis. A les dotze de la nit el pastis al jardi. Ja fresquejava. Els nuvis van fer-sen un tall, el van tastar i van tallar-ne un altre per a sons pares. La resta ho van deixar per als pobres cambrers, que treballaven des dabans de les 2 del migdia... A les taules no hi faltava de res, no paraven danar i venir, semblaven plenes per art de magia, sortides dun conte de les Mil i una nits. Ball. Enlairada de globus de gas. La sopa de remolatxa i un pa farcit de la carn de canelo i tots cap a lautobus. Ens van regalar una ampolla de vodka abans de marxar.
Us ho imagineu? No vull ni pensar en un segon dia de celebracio i de menjar!! Aquesta gent fan apats molt forts! Pero costa poc acostumar-se a segons que...
P.S. Els nuvis van brindar al jardí amb les copes (de cava) enllaçades amb una cinta blava i, encabay, les van llençar perquè els portés sort. Alguns convidats van provar d'imitar-los (sense trencar res) reptant-se a veure xupitos de vodka.
P.P.S. El vodka no havia d'acabar-se o porta mala sort als nuvis. Rajava per tot arreu. De fet, ja en portaven unes ampolletes al cotxe d'Acabats de casar per si es trobaven un grup de polonesos que els impedissin el pas mentre anaven a l'església, a la cerca de vodka (no va passar, però és costum).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada