Bristol

At Bristol.

La catedral per dins.
El carrer comercial...

El mercat de sant Nicolau; molt gran.
El pub on Daniel Defoe va conèixer la persona que inspiraria el seu protagonista.

Detall de la porta, que pareix morisca.
St. Mary Radcliffe.
Temple Meads Station, Bristol.
Bristol va ser l'únic lloc del viatge que no em va acabar de fer el pes, potser perquè, com Plymouth, és una ciutat portuària que funciona com a centre administratiu i sembla concentrar les oficines i indústria del sud-oest d'Anglaterra o potser perquè sento una predilecció especial pels indrets pintorescos o perquè estava una mica cansada i hi havia de passar dos dies, mentre feia temps perquè arribés J. dijous a la tarda. I això que el poc que havia vist de Bristol quan vaig agafar el tren (amb retràs) per anar a Plymouth havia estat esperançador: l'estació de Temple Meads és molt bonica i al voltant hi ha edificis moderns que juguen amb les darreres innovacions arquitectòniques. Malgrat aquesta impressió general de la ciutat, poc afalagadora, em va sorprendre el mercat de sant Nicolau, on hi havia de tot: roba, llibres de segona mà i la que em va parèixer que era la predilecció dels anglesos, el menjar (hi vaig veure moltes persones grasses, molt grasses, com no he vist mai a Catalunya, només comparable amb el que passa a Los Àngeles; no em va semblar el mateix a NY) i la catedral, sobretot la catedral. En canvi, al port no li vaig trobar el què. Després d'haver recorregut tota la ciutat (us en penjo un grapat de fotografies) el segon dia el vaig dedicar al museu Explore@t Bristol, un museu de la ciència i la tecnologia que em va tenir ocupada 5 horetes (inclou planetari i el centre, entrada a part, també té un aquari), fins que vaig decidir que de seguida que arribés J. i encara que ho trobéssim tot tancat, aniríem a Gal·les. Del tot inesperat. Nota: a Bristol hi havia una exposició de goril·les a tot arreu.