dissabte, 6 d’agost de 2011

Fi del viatge

La catedral de Wells, la darrera parada del nostre viatge. I tornada a l'aeroport de Bristol.

Wells. Palau del bisbe. Vam agafar un bon guia.
Quan arribi a casa n'he de buscar el nom...

Aquest segon palau, també car, té uns jardins molt bonics, grutes incloses.
Longleat House. Un dels palaus més famosos d'Anglaterra (i molt car). Hi ha un safari a part per a les famílies i un parc d'atraccions. Té laberints, nosaltres vam entrar al d'espills anomenat Del rei Artús, però el més interessant és que és de la família Thynne i que repassant l'arbre genealògic va resultar que havien estat emparentats amb el nostre estimat Jaume I el Conqueridor!
La torre, escenari de llegendes artúriques. Ja us vaig dir que arribaven més amunt de Cornualles.
Hi van trobar la tomba del rei Artús i de la reina Ginebra.
Gastonbury, antiga illa d'Avalon. Deu ser l'única abadia de la zona que no tanca a les 5 p. m. a l'estiu, sinó que ho fa a les 9 p. m.!!
Com que corro el risc de fer-me pesada, miraré d'enllestir el que queda de la ruta de deu dies pel sud-oest d'Anglaterra en aquesta entrada. Sovint, tinc la sensació que tenim l'afany de visitar països nous i que, encara que a casa ho critiquem, solem fer-ho amb una mentalitat centralista, de manera que equiparem la capital al país en bloc. Si planegem un viatge per plaer a Alemanya no el concebem sense Berlín, la nostra primera visita a França ens portarà a París, si triem Itàlia no ens deixarem Roma (J., ets la meua excepció) i, per poc que hagis estat a Anglaterra deus haver posat els peus a Londres.

I no dic que jo m'escapi d'aquesta tendència culturalment apresa, per això sempre que en tinc l'oportunitat m'agrada trossejar el país i conèixer pam a pam aquell racó on m'estaré i a la propera ja farem més quilòmetres! És per aquesta raó que la meua visita a sud-oest d'Anglaterra és un començament, hi ha molts buits que m'agradaria omplir del Regne Unit, molt de tros per descobrir i espero poder-ho anar fent al llarg del curs que ve i de la meua vida, tal com faig sempre que puc amb un país que m'és molt proper: Itàlia.
No sóc amant de visitar el més emblemàtic d'una ciutat i anar-me'n corrents a una altra destinació. Si no hi ha més remei es fa, però... Nova York en dues setmanes i mitja. No podia donar-li menys dies. Tampoc no ho exhaureixo tot, hi ha museus, monuments, paratges, que a mi no em diuen res i potser per a una altra persona serien reveladors.

I ara sí, em veig forçada a cloure el nostre viatge al raconet sud-oest d'Anglaterra perquè demà se m'acaba el balneari i dilluns tinc encàrrecs pendents abans de marxar cap a Polònia, al casament d'un familiar (es casa a Cracòvia). Així que us deixo amb les darreres fotografies del viatge, en l'ordre (de baix a dalt) en què vam fer la ruta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada