El català, llengua minoritària i viatgera (lletra de batalla al pessimisme filològic)

La conferència inaugural del nou curs acadèmic de Filologia Catalana organitzada pel departament de la Universitat de Barcelona va ser un èxit. I va ser-ho en molts sentits. Quan jo estudiava els estudiants no ens assabentàvem mai dels actes que tenien lloc a l'edifici de la facultat i, si ho féiem, havíem d'arriscar-nos a perdre'ns les classes que coincidien amb l'horari de l'activitat. A primer anàvem bojos buscant activitats universitàries, perquè ens volíem implicar en la vida de la facultat i entrar en una altra etapa que se'ns va amagar fins que ens vam llicenciar.

Ara és des del departament que, no només el director, sinó tots els professors fan arribar als estudiants de carrera les activitats que els podrien interessar relacionades amb el món filològic. Ahir, alguns professors fins i tot van suspendre les classes durant una hora i 2/4 perquè els estudiants poguessin anar a la conferència que havia de tenir lloc a l'aula Capella. No les devien tenir totes, perquè els alumnes haguessin pogut respondre quedant-se a casa, però la sala estava gairebé plena i això marcava una diferència respecte del que passava feia uns anys. Es pot dir que els darrers actes en què he assistit en aquesta facultat han estat un èxit de públic: la conferència de Quim Monzó l'any passat, la darrera lliçó de Joan Solà i l'acte d'inauguració (dins de les limitacions d'un acte adreçat principalment als estudiants de carrera). Ahir a la tarda també hi va tenir lloc l'acte d'homenatge a Joan Solà, però no hi vam poder anar.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Baragalló, president de l'IRL, que va desmentir tres mites: que la llengua catalana sigui minoritària, que haguem d'anar per la vida demanant perdó per ser una cultura menuda i donant les gràcies als llocs que ens conviden quan en realitat tenim una gran riquesa cultural (literària, sobretot a l'edat mitjana, al s. XX i la coetània; pictòrica i arquitectònica: Miró, Dalí, Barceló, Gaudí, Tàpies, culinària, esportiva, musical) i que la filologia tingui poques aplicacions pràctiques. El discurs va fer un repàs a tot el procés de la fira de Frankfurt i va analitzar les actituds psico(pato)lògiques dels catalans envers la nostra llengua.