Recordo...
Jaume Subirana publica a l'apartat del bloc del Me'n recordo de la revista Avenç unes frases curtes, evocadores, records de vida que conviden a escriure'n. No seré gaire original, ja vaig llegir el mes passat ara no recordo quin autor que comentava que ell, com a lector, afegia a cada frase llegida uns records personals més. Jo també vull provar de recordar... sense gaire ordre...
Recordo que la primera cosa que sentia quan em despertava era la piuladissa dels moixons.
Recordo que m'aixecava corrents a pujar la persiana perquè volia veure'ls però que no sempre ho aconseguia.
Recordo que a la teulada del pati de llums hi criaven orenetes i que quan arribaven pensava que ja havia passat un altre hivern.
Recordo que el primer llibre de castellà que em van fer llegir a l'escola parlava d'unes orenetes que emigraven a terres més càlides i que no va ser fins quan el vaig haver acabat que vaig entendre que les "golondrines" s'assemblaven molt a les nostres orenetes.
Recordo que a l'escola nova em van ensenyar a senyar-me i que em feia molta vergonya formar part dels que encara no en sabien.
Recordo que quan ens quedàvem a dormir a casa la iaia abans d'apagar el llum resàvem el "Jesusito de mi vida" i que no va ser fins anys més tard que hi vam afegir l'Àngel de la guarda".
Recordo l'olor del sabó amb què ens rentava la iaia.
Recordo que m'encantava pujar a les seues golfes i jugar amb les nines de la mama. Recordo que entre els joguets hi havia objectes molt menuts, de caseta de nines i que me'ls podia mirar durant hores.
Recordo que escoltàvem Heidi, que la iaia posava al tocadiscos com havia fet quan la padrina i la mama eren menudes.
Recordo el retrat rosat de la padrina amb el vestit de la primera comunió. Recordo que pensava que quan era menuda havia estat molt rossa, encara que ara m'adono que sempre ho ha estat molt.
Recordo que la primera cosa que sentia quan em despertava era la piuladissa dels moixons.
Recordo que m'aixecava corrents a pujar la persiana perquè volia veure'ls però que no sempre ho aconseguia.
Recordo que a la teulada del pati de llums hi criaven orenetes i que quan arribaven pensava que ja havia passat un altre hivern.
Recordo que el primer llibre de castellà que em van fer llegir a l'escola parlava d'unes orenetes que emigraven a terres més càlides i que no va ser fins quan el vaig haver acabat que vaig entendre que les "golondrines" s'assemblaven molt a les nostres orenetes.
Recordo que a l'escola nova em van ensenyar a senyar-me i que em feia molta vergonya formar part dels que encara no en sabien.
Recordo que quan ens quedàvem a dormir a casa la iaia abans d'apagar el llum resàvem el "Jesusito de mi vida" i que no va ser fins anys més tard que hi vam afegir l'Àngel de la guarda".
Recordo l'olor del sabó amb què ens rentava la iaia.
Recordo que m'encantava pujar a les seues golfes i jugar amb les nines de la mama. Recordo que entre els joguets hi havia objectes molt menuts, de caseta de nines i que me'ls podia mirar durant hores.
Recordo que escoltàvem Heidi, que la iaia posava al tocadiscos com havia fet quan la padrina i la mama eren menudes.
Recordo el retrat rosat de la padrina amb el vestit de la primera comunió. Recordo que pensava que quan era menuda havia estat molt rossa, encara que ara m'adono que sempre ho ha estat molt.
S'em fa estrany llegir els meus records en els teus. És com si el temps ens uniformès.
ResponEliminaPenso que els records d'infantesa deuen ser els més fàcils d'universalitzar. M'alegro de compartir-los amb tu!
ResponElimina