Descobrint la Costa Brava

Imatge de Josemanuel, de la Viqui. Tossa de Mar.

Ell hi té una caseta, però ara feia dos anys que no hi anàvem. Malgrat la pluja d'aquest cap de setmana aquests poblets m'enamoren. Dissabte vam anar a Pals: carrerons estrets, la torre de guarda, xocolata amb llet i ametlles i xocolata negra. A l'horitzó, amb prou feines hi véiem el mar, però és des de Pals que, com s'ha descobert recentment, Colom va sortir cap a Amèrica. De fet, hi havia una ruta Colom en aquella hora, llàstima que no ho haguéssim sabut abans.

Així que, desafiant la boira i el plugim vam fer cap a Begur que, tot i que la ciutat no ens va acabar d'entusiasmar, té un castellet dalt d'un turó des d'on es deu veure una vista panoràmica preciosa en un dia clar i que a nosaltres ens va oferir visions fantasmagòricament romàntiques de l'entorn.

El darrer poblet que vam visitar va ser Tossa, població turística, com els rètols en anglès i en alemany dels restaurants indiquen i consegüentment, caríssima. Em va fascinar la visió de la vila emmurallada des de la platja, que ahir feia honor al nom de Costa Brava (els regalims de l'aigua escorrent-se roques avall, les ones trencant vora la platja cada cop més engolida pel mar). Cap fotografia no ho reflecteix. Primer vam dinar l'especialitat de Tossa, el Cim i Tomba i marisc. Per sort feia vent i fresca i el pes del dinar no va impedir que ens enfiléssim al castell: carrerons, merlets, passeig de muralles, restaurantets, olor de mar... La vista des de l'església enrunada, amb les portes obertes mirant al mar em va corprendre. Vam pujar fins al far i, després, corrents a refugiar-nos al cotxe.